Bm-1850*-2.1 I.
Un decapvespre s’ estiu, Just damunt es Miradó, S’ engollía un retgidó Un estufat de perdiu, Y fent com aquell qui riu, Lo emperador de la China Junt ab se seua cosina Plomaven dos colomins, Perque es bevía bons vins Es marques de Palestina.
II.
Vint y set frares del carma Y catorce jeperuts Encalsaven devuit muts Per dins es ducat de Parma: Mentrestant moguent alárma Tretse jutges y set metjes Se menjaven cinch mil fetjes Frits dins setse casarolas Perque ab trenta castañolas Ballaban cinchcents heretjes.
III.
Es dia de Sant Bernat A darrera la Real Aplegá mal de caxal S’ Ajuntament de ciutat: Y favorits per s’ embát Entraren dins sa Vileta Dos vaxells, una corbeta Y set llanxas canoneras Carregadas de cireras, Botons, guyas, flochs y veta.
IV.
Un capitá retirát Deya, quexantse del mon: «Tots els homos falsos son, Ja no existeix jermandat.» Aquest ditxo propagát Y repetit dins Turquia Mogué tal algaravía A ses monjes de Sansellas, Qu’ es begueren sis botellas D’ aigordent y malvasía.
V.
Es gran dia qu’ els cruzats Prengueren Jerusalem, Componían un Betlém De Bonaparte els soldats: Dos monarcas destronats Qu’ es trovaban dins París, Ab un sac paróm d’ anís S’ embarcaren dins un cóvo Per aná á veure fe ‘s bóvo A Nerón ab los seus fís.
VI.
El Rey de Fransa y Mahoma Una vegada estant gats Escamparen uns filats Demunt Sant Pera de Roma: Mentres va durá sa broma Tutom va vestir de dol Y un pinsá ab un rosiñol Veren com per dins se Llonja S’ encalsava ab una monja Tot un señó capiscòl.
VII.
Juntament ab Sant Feliu Tot enravenát de fret S’ en va anár ab gran secrét Alejandro á treure un niu: Y nadant per dins un riu Manotetjant y fent via, Movían algaravía Dos esbarts de cosidoras Qu’ ab ses seuas estisoras S’ esquinsaven se camía.
VIII.
«Ets just un nín de tres dias» Deya un dia Catilina A un emperadór de China Qu’ inflave unas xeremías: Y per fér cuatre sangrías, A n’ el bisbe de Manresa Asaltaren per sorpresa Els moros, Sant Petersburgo, Mentres qu’ es fills de Licurgo Cantaven la Marsellesa.
IX.
Cuant els negres feren nutla S’ alianza de Gibraltá Sixto quint els enviá A Guinéa á pendre butla: Y just com qui fentne burla, Contemplava Santa Rita Dos frares que d’ una ermita Sortian ab un pandero Y á cás confés de Lutero S’ en anavan de visita.
(...) |
Scripta online > Scripta mallorquina >