Bm-1860*a-2.1 Á Jesucrist
Cuant el Pare Etèrn pensá de creá ‘l mon ufanós y hòmus per habitadós, amb el Fill s’ acunseyá. El Pare va prupusá que serien pecadós; però son Fill amurós per fiança se pusá.
Afiançat, pues, quedá Jesucrist Deu vertadé. Adam ja fònch es primé qui s’ escala cumençá; y de les hòres ensá pecam y turnam pecá. Aquesta custum deixá a tots plegats mus cunvé.
Vinguda l ‘hòra ‘dicada Jesucrist se va encarná, y a llum el mus va duná aquella Vèrge sagrada, qu’ hòmu ja may l’ ha tucada y que ‘s pura é inmaculada: l’ òbra quedá cumençada cuant l’ angel la saludá.
La nit santa de Nadal la llum del mon va vení, y va pendre, per murí, còm nòltrus, vida murtal per curarmus d’ aquell mal; y tuthòm, en general, té còses qu’ agrahirlí.
Trenta tres anys va habitá en mitx de lus pecadós. Sacramentat se deixá, que ja no puría dá còses qui fossen millós.
Cuant va está Sacramentat, repetint ses millós còses, va aná de Pilat a Heròdes y d’ Heròdes a Pilat; y despues va essê assutat, y d’ espines curonat, y d’ una creu carregat, y fins que va está enclavat va fé admirables còses; y a la creu va partí ròses fins y tant qu’ hagué espirat. |
Scripta online > Scripta mallorquina >