Bm-1772-3

Entremés de na Faldo Gomila

 

            (Surten Mestre Pau, Madò Pereta y ne Foldó en botiga de Sastre)

 

SERANÍ

Señores, no durmigueu

que vos vui di cuatre glosas.

Ellas no son molt gustosas

però en sentir-las riureu.

  Jo no sé si agradaran

a totom generalment,

emperò sé clarament

que per avisà el jovent

molt profitosas seran.

  Fadrinas, anau alerta,

no deu a ningú se mó

que vos causarà doló

teniu aquexa per certa.

  Veureu voltros qui trobau

que estau mal aplè a ca vostra,

ja m·en tornareu resposta

si en aqueix pas arribau.

  Veureu quin estar hey fa

en vení s·omo alagret

com vos tocarà es gerret

y si hey voleu taní net

en se rahó heu de callàr.

  Perque si voleu rellà

el fereu ensendre més

y en so primé ravés

ja vos ferà redolà.

  Ja veureu En Roagó

qui are meteix vendrà

de quin modo tractarà

s·escane de Ne Foldó.

No tendreu casera, no,

com veureu el seu usà.

           

PERETA

Voleu callà, que no·s vè

axò que prenunciau;

jo en vaix casà en Mestre Pau

y hem estat prou aplè.

            (Se’n va es Serení)

  Al·lotas, no u-zezcolteu

lo que ha dit es Serení,

perque en encontrà fadrí

que vos vuya, no·l dexeu.

  Perque si no vos casau

en se primera envestida,

tornareu lletja sens mida

y vos ruereu es trau.

  Jo de cert que si venia

un partit per Ne Foldó,

no el refuaria, no,

vuy mateix la casaria.

  No escolteu es Seraní,

feis lo que jo vos he dit;

veureu que en taní marit

sense ansi poreu dormí.

  Ell perque no ha trobat

cap fadrina qui el volgués

vos o conta a s’enravés,

no·u he de sebre jo més

perque heu he preseverat.

  Sobra tot, noltros som sastres

 y per agoñar es menjà

un poch hem de trabayà.

Pau, comensau a tayà

 y noltros compondrem bastas.

 

PAU

Acoste’t a mi Faldó,

fieta meva garrida,

meam jo si et pendré mida

per teyar-te un gipó.

 

FA[L]DÓ

O pare meu estimat,

un gipó en voleu fé,

fey-lo·m que vaix enderré

de taní anemorat

y pens que, en dur-lo posat,

damà mateix ja en tendré.

 

PERETA

Alerta, Pau, mirauvos-hí

a tayà aqueix gipó,

perque en dul·lo Ne Foldó

la gent no hey tròpiga que di.

 

PAU

  Pereta, no tremoleu

que ja vaix asagurat

que com jo l’euré dexat

defecte no hey trobereu.

  Jas, serva, Faldó hermosa,

comense·l-tè a cusí,

malavetje a mirar-t·í,

que si ve algun fadrí

no diga qu·ets poch mañoza.

FOLDÓ

  Mon pare, estau descansat

que no esterà malament,

ell ha de sè es fonament

per jo taní anamorat.

  Señor, vos qui m·eu criada,

tengau de mi piedat,

donau-me un anamorat,

no·n dexeu desconsolada.

  Bonjesús, si voleu fé

aqueix miracle per mi

y taniu res que cusí,

de franch vos o cusiré.

 

ROAGÓ

  Bon vespre, Madò Pereta,

que feys de bo per aquí?

 

PERETA

  Mos devertim a cuzí

jo y aquesta al·loteta.

 

ROAGÓ

  En axò deis al·loteta,

fadrineta li dich jo;

ella no en faria pò

si l’encontràs pe sa pleta.

  Escolteu, tendríeu foch

dins se cuyne o n·es brezé?

 

FOLDÓ

  Aturè’t, jo heu miraré

y si no n·i·a en treuré

solament que fum un poch.

  Vat equí foch y fumé,

fe nà se pipa calenta

que may estich més contenta

que com te veix pesà plè.

 

ROAGÓ

  No sé com t’é de pagà

aquexa mercè que·m fas,

fé de mi tot quant voldràs

que are estich a ton manà.

 

FOLDÓ

  Si estavas a mon manà

no te·n nirias anit,

perque et desitx per marit

tant com te pugas pensà.

 

ROAGÓ

  Per anit no puch quedà

perque una feyna en toca,

que vaix posà una lloca

y la tench de nà a llavà.

 

FOLDÓ

  Se lloca as de nà llevà...

dexe·la murí de fam.

 

ROAGÓ

  Jo tench de menesté aviram

per com m·euré de casà.

 

FOLDÓ

  Mon cor no pot consentí

que tu te n·ajes de nà.

 

ROAGÓ

  No tramols que jo damà

ja tornaré per aquí.

 

FOLDÓ

  Torna prest, estimat meu,

que dexas mon cor afligit,

y si et torbas un patit

me vida ja heurà finit

si no·s per virtut de Déu.

(...)