Bm118bis0-1880-2

Te vench à fer sabrer, Rita,

Que’m mut à ca’l Senyor Pau.

Llibreta corrent, Juanita,

Que abans de pendrer la clau

Aquest bon Senyor ja cita

 

Tant grossa renou y esquera[1]

Mou la néta del sent Pere

Que no se que deu tenir?

Com la pobreta es cuynera

Ha trencat la greixonera

Y no la pot afagir.

Aixi no la renyarán,

Que’n sabrà com serà gran!

 

L’amor m’ha pegat sempenta,

Diu[2] una nine de trenta.

He festetjat deset anys,

Sols he tengut desenganys.

¡Ay, amor, que ets de batsol!

Pero el derré era un bon jove,

Això tench per mon consol;

Fetên un nuu à la cove.

 

Un dia clar del estiu

Mentres tocaven mitg dia

Un Senyor que era molt viu

Lletgir un llibre volia.

¿Que diu això... pansa ô panso?

Encen el llum Pere Andreu.

El llum del Pare Berganso

Ha de mester Senyor meu.

 

Sempre en pastar la veynada

En lloch de fer pans fa coques;

Aixi pert la pastarada

Y à cáseva son vint boques.

Bé, corrent y que te importa

Si el derrer tanca la porta?

                              O. M. Prohens

 

(1) Era un mestre de primeres lletres.