Bm118bis0-1880-2 Te vench à fer sabrer, Rita, Que’m mut à ca’l Senyor Pau. Llibreta corrent, Juanita, Que abans de pendrer la clau Aquest bon Senyor ja cita
Tant grossa renou y esquera[1] Mou la néta del sent Pere Que no se que deu tenir? Com la pobreta es cuynera Ha trencat la greixonera Y no la pot afagir. Aixi no la renyarán, Que’n sabrà com serà gran!
L’amor m’ha pegat sempenta, Diu[2] una nine de trenta. He festetjat deset anys, Sols he tengut desenganys. ¡Ay, amor, que ets de batsol! Pero el derré era un bon jove, Això tench per mon consol; Fetên un nuu à la cove.
Un dia clar del estiu Mentres tocaven mitg dia Un Senyor que era molt viu Lletgir un llibre volia. ¿Que diu això... pansa ô panso? Encen el llum Pere Andreu. El llum del Pare Berganso Ha de mester Senyor meu.
Sempre en pastar la veynada En lloch de fer pans fa coques; Aixi pert la pastarada Y à cáseva son vint boques. Bé, corrent y que te importa Si el derrer tanca la porta? O. M. Prohens
(1) Era un mestre de primeres lletres. |
Scripta online > Scripta mallorquina >