Bm-1623b-2 (...) Guarde’t que·l pròxim no·s queix de tu, home fals, dissolut, inflat, ple de ingratitut, que vius conforme lo peix, que al gros menja lo menut.
Adone’t de la gallina quant lo milà sens temor sos pollets pren ab rigor, veuràs, ab tot que és mesquina, com té grandíssim amor.
Amor, tan flach animal amor trobaràs que té, y tu, que més te convé, amor dexas per caudal de cosa sens nigun bé.
Culpas y faltas agenas de lluny y de prop descobres, tant de los richs com dels pobres, sens considerar les penas que, per tant descubrir, cobres.
És mormurar te gaubansa y saber l’altre com viu; al fret invern dius estiu y, per major destemplansa, los pecats dins tu fan niu.
O, si cada qual se ves al gep que porta derrera!, ¡com dexaria quimera de murmurar per yamés del flach y del qui pondera!
No·y ha fusta que no·s corch ni persona tant entesa que no s’i veja flaquesa: cada fava té son corch y alguna ab dos s’és mesa.
Tots portam creu en est món y vivim fent-nos despits, però los bons perseguits, és averiguat que són de Déu los afavorits.
Sens dubte va qui maldiu a profunda perditió. Déu no paga de bastó, ni castiga al mort y viu, sinó sempre de sahó.
Bé saben molts quant fer deuen per dar bona desaxida, mes tot sovint los oblida, per lo qual són pochs qui vèuan lo engany qui·ls lleva la vida.
Al qui més tesor domina del trist pobre no fa estim; per ço, per tot dir sentim: «no és tan grassa la gallina que no haja master soblim».
Per cosa molt ben sebuda necessitam que·ns empara algú quant nos falta pare. Una mà a l’altre ajuda y ab dos nos rentam la cara.
No convé jugar de mans per bul·las ni per de veras, ni ab tos majors partir peras. «Joch de mans, joch de vilans», diuen persones senseres.
Dels plets y bàndols escriuen no·ns ne podem escondir, y qui mal diu ne ha de hoir; per ço, si·ns dius y te’n diuen no·t cals gents enfallonir.
Dóna grandíssim consol, la prudèntia, an els qui càllan quant a denyar-los trebàllan, y també quant lo hu no·u vol, veureu que dos no·s barallen.
Temps de fugir y encalsar entre l’any vehem que corra, y al que bé no·l discorre, sabent-lo considerar, a patir treballs incorre.
Tremuntana no té abrich, ni és lleal lo acusador, ni maleït fabricador; ni lo home pobre té amich per esser-li valedor.
Quant és algú combetut, diu-se: «¡mal li va qui·y cau, entre la barca y la nau!» y aquell va perdent salut, vida y béns, y a molt[s] plau. (...) |
Scripta online > Scripta mallorquina >