Bm-1882-2 Això va per ells
¿Jó sa llengo he de tení A dins sa boca estojada? No pòt sè, aquesta arruxada Cap dòna la pót sufrí.
¿Ahont me vé aquest miraclet? Còm si li importás à ell Si es ventay es un fusell O si duym es corsé estret.
Més valdria, més valdria,... Més no heu vuy dí, que llavò Si jò d' un pich fes es tro Don Llorens s' enfadaria.
«Miraulès à ses bájanes »Més primes que fil de ferro »Amb so còs còm es d' un jerro »Y enceses còm à magranes;
» Que se passetjan p'es Born »Vestides ó desfressades, »Y amb ses cares empolvades »Còm es quemuyá des forn.
Si axò vòl dí En Mira-nines D' En Llorèns mal casadís, Jò li promet parlá llís Y donarni de farines.
A vostè el salva una còsa; (Per escoltarho s' acot,) Y es que jò no heu puch dí tot Perqu'es vestit me fa nòsa.
Miraulos: veys aquell pollo Que passa taconetjant Dins campanes amagant Dues cames còm un rollo.
¿Ahont s'en va? (axò es segú) En es cafè tot lo dia A jugarhi sa camía Si es qu'es séua sa que dú. Veys aquell altre tot trist Qu'es passetja per la Rambla Amb sos mostatxins de gamba, ¡Qui ara '1 veu y qui 1' ha vist!
Era un pobret escrivent Qu'engana una pòbre atlòta Prometentli una marròta. ¿Plena d' unses? No: de vent.
¿Sentiu renòu de tacons Quant ja ha comensat sa missa? Aquest grumetja una llissa Per feria sortí des fons.
Pòchs doblés y molta fatxa Aquell des cabeys rahulls; Que diuen que té més ulls Que tot un còvo d'alatxa.
En es Teatro el veureu Que tots es palcos rondetja Perqu' es pensa que festetja Una atlòta que no 'l veu
Mirau aquell cara triste Que pretén d' homo sabut, Y sa carrera li put Ménos quant fa una conquista.
Que parla còm Ciceron, Mentres s'atlòta s' en riu, Diguent que tot quant escriu Ley alaba tot el mon.
Mirau aquell altre, es metge, Que no sap ahont té sa má Y pretén sêbre curá Ses malaltíes des fetge.
¿Que vos no rèys, atlotetes? No rigueu que'n vénen més Flastomant just carretés Y de tothòm fent gacetes.
¡Y pretenen d' educats! Y en s' honor qu'ells ne somian Per no rês se desafían. ¡Miraulos si hey van soyats!
Sa questió se fa molt bòna: Y creysme, vos assegur Que m' atur perquè m' atur, Y válguelos que som dòna. |
Scripta online > Scripta mallorquina >