Bm-1882-2

Això va per ells

 

¿Jó sa llengo he de tení

A dins sa boca estojada?

No pòt sè, aquesta arruxada

Cap dòna la pót sufrí.

 

¿Ahont me vé aquest miraclet?

Còm si li importás à ell

Si es ventay es un fusell

O si duym es corsé estret.

 

Més valdria, més valdria,...

Més no heu vuy dí, que llavò

Si jò d' un pich fes es tro

Don Llorens s' enfadaria.

 

«Miraulès à ses bájanes

»Més primes que fil de ferro

»Amb so còs còm es d' un jerro

»Y enceses còm à magranes;

 

» Que se passetjan p'es Born

»Vestides ó desfressades,

»Y amb ses cares empolvades

»Còm es quemuyá des forn.

 

Si axò vòl dí En Mira-nines

D' En Llorèns mal casadís,

Jò li promet parlá llís

Y donarni de farines.

 

A vostè el salva una còsa;

(Per escoltarho s' acot,)

Y es que jò no heu puch dí tot

Perqu'es vestit me fa nòsa.

 

Miraulos: veys aquell pollo

Que passa taconetjant

Dins campanes amagant

Dues cames còm un rollo.

 

¿Ahont s'en va? (axò es segú)

En es cafè tot lo dia

A jugarhi sa camía

Si es qu'es séua sa que dú.

Veys aquell altre tot trist

Qu'es passetja per la Rambla

Amb sos mostatxins de gamba,

¡Qui ara '1 veu y qui 1' ha vist!

 

Era un pobret escrivent

Qu'engana una pòbre atlòta

Prometentli una marròta.

¿Plena d' unses? No: de vent.

 

¿Sentiu renòu de tacons

Quant ja ha comensat sa missa?

Aquest grumetja una llissa

Per feria sortí des fons.

 

Pòchs doblés y molta fatxa

Aquell des cabeys rahulls;

Que diuen que té més ulls

Que tot un còvo d'alatxa.

 

En es Teatro el veureu

Que tots es palcos rondetja

Perqu' es pensa que festetja

Una atlòta que no 'l veu

 

Mirau aquell cara triste

Que pretén d' homo sabut,

Y sa carrera li put

Ménos quant fa una conquista.

 

Que parla còm Ciceron,

Mentres s'atlòta s' en riu,

Diguent que tot quant escriu

Ley alaba tot el mon.

 

Mirau aquell altre, es metge,

Que no sap ahont té sa má

Y pretén sêbre curá

Ses malaltíes des fetge.

 

¿Que vos no rèys, atlotetes?

No rigueu que'n vénen més

Flastomant just carretés

Y de tothòm fent gacetes.

 

¡Y pretenen d' educats!

Y en s' honor qu'ells ne somian

Per no rês se desafían.

¡Miraulos si hey van soyats!

 

 

Sa questió se fa molt bòna:

Y creysme, vos assegur

Que m' atur perquè m' atur,

Y válguelos que som dòna.