Bm-1885b-2.1

   (...)

Pertot me vull[1] passetjà,

perquè no fris.

Som guapo com un narcís,

encantadó.

Sé cert que faré furó,

y fora embulls.

Las donas perdran els ulls

de mirar-mé

y no estaran a ple

fins que los parl

derramant tota la sal

y es salero.

Y si les toch es pandero

y las fas ballà,

en plet n'i hauran de posà.

Fent gran renou

vetx que jo seré el bou

de aquella jent.

Ja seré ben deligent

an el trià

la més guapa qu·hey haurà,

com un confit,

que me tenga molt bon pit

y condicions

per tení mols d’infantons,

just xerefins.

Ja tench es cap ple de grins,

és per demés

si no tench jens d'interés

en ser bañut.

Per ser un poch agut

no hem vuy casà

Sols lograria està

més malament.

Ab axò jo no hey consent

ni vull tal cosa.

Quin fex tan gros que·s posa

un que se casa.

Ha de fer massa s'asa

sense ser-hó,

no me cap dins el sarró

tant de sufrí,

una cosa qu·és pe mi

trebay sercat,

viure més desesperat

qu·un dimoni.

Jo no vull matrimoni

a dins ca meva.

Pensant-i bé, me lleva

tota s’idea:

per tení sa monea

sempre cou-cou...

Un curt de vista no vou

es seu naufratx.

O si úmplan es gavatx

fent de la bona

cuant és infael la dona,

bona seria.

Veure'm en sa xeremia

demunt el cap,

com un cavall desbocat

cercant trebay.

Y que me digués «papay»

un fill estern,

bé de cap a dins l'infern

me tiraria

si heu sabés, y seria

un condemnat

per tota una eternidat...

Vull esser el gall...!!!

Serà precís que jo call

per acabà.

Doblés sols jo vull sercà

per tot arreu,

ja que d'aquest món 1a creu

fins are duch.

Casi casi ja m'esbuch,

o santa Elena!,

perquè no tench empena

a demunt mi.

Perdó vos deman aquí.

Que hem perdonau?

Jo ja sé jugà es dau

en aquest món,

y a tots voltros vos perdon

de bon amó.

S’entén, si feis es favó

mitx a la llosca

d'afluxà la mosca,

qu·heu necessit...!

No quedarà destruït

cap de los tants,

si me dóna cuatra cans

de los més grossos;

o, si no vol fe trossos,

per jenerós,

y una pessa de dos

d’aquellas blancas

tira de malas retrancas

dins mon bossot,

diré qu·és un bon al·lot,

que visca sa,

que Déu l'ha de pagà

perquè heu marex.

Y si colcú s'atrevex,

per ser maco,

a dar-me un petraco

des grochs petits,

mil besadas ab pesichs

li tench de da.

 

Are ja no puch parlà;

dispensau-mé aquest bugat,

que a tots vos besa la mà

un pobre desgraciat.