Bm-1885b-2.1
Pertot me vull[1] passetjà, perquè no fris. Som guapo com un narcís, encantadó. Sé cert que faré furó, y fora embulls. Las donas perdran els ulls de mirar-mé y no estaran a ple fins que los parl derramant tota la sal y es salero. Y si les toch es pandero y las fas ballà, en plet n'i hauran de posà. Fent gran renou vetx que jo seré el bou de aquella jent. Ja seré ben deligent an el trià la més guapa qu·hey haurà, com un confit, que me tenga molt bon pit y condicions per tení mols d’infantons, just xerefins. Ja tench es cap ple de grins, és per demés si no tench jens d'interés en ser bañut. Per ser un poch agut no hem vuy casà Sols lograria està més malament. Ab axò jo no hey consent ni vull tal cosa. Quin fex tan gros que·s posa un que se casa. Ha de fer massa s'asa sense ser-hó, no me cap dins el sarró tant de sufrí, una cosa qu·és pe mi trebay sercat, viure més desesperat qu·un dimoni. Jo no vull matrimoni a dins ca meva. Pensant-i bé, me lleva tota s’idea: per tení sa monea sempre cou-cou... Un curt de vista no vou es seu naufratx. O si úmplan es gavatx fent de la bona cuant és infael la dona, bona seria. Veure'm en sa xeremia demunt el cap, com un cavall desbocat cercant trebay. Y que me digués «papay» un fill estern, bé de cap a dins l'infern me tiraria si heu sabés, y seria un condemnat per tota una eternidat... Vull esser el gall...!!! Serà precís que jo call per acabà. Doblés sols jo vull sercà per tot arreu, ja que d'aquest món 1a creu fins are duch. Casi casi ja m'esbuch, o santa Elena!, perquè no tench empena a demunt mi. Perdó vos deman aquí. Que hem perdonau? Jo ja sé jugà es dau en aquest món, y a tots voltros vos perdon de bon amó. S’entén, si feis es favó mitx a la llosca d'afluxà la mosca, qu·heu necessit...! No quedarà destruït cap de los tants, si me dóna cuatra cans de los més grossos; o, si no vol fe trossos, per jenerós, y una pessa de dos d’aquellas blancas tira de malas retrancas dins mon bossot, diré qu·és un bon al·lot, que visca sa, que Déu l'ha de pagà perquè heu marex. Y si colcú s'atrevex, per ser maco, a dar-me un petraco des grochs petits, mil besadas ab pesichs li tench de da.
Are ja no puch parlà; dispensau-mé aquest bugat, que a tots vos besa la mà un pobre desgraciat. |
Scripta online > Scripta mallorquina >