Bm-1700*a-2.1

            “Jau, cusses, vet-lo-t aquí!

            Apretau! Hala, Vallaca!

            Ara ès dins aquest claper!

            Ara ès dins aquella mata!

            Jas, Llesta! Jas, Falaguera!

            Jas, Mossona! Jas, Gallarda!

            Hala, cusses, daçau-ló!

            Un coní ès com una cabra”.

 

            Així, per devertiment,

            un caçador s’esbravava,

            per veure córrer es seus cans,

            ja que no havia duit caça.

            Es cans, corrent com uns locos,

            no se planyien ses cames;

            per entre mates i roques,

            tot ho miren i repassen.

            I tant que, cansats i morts,

            es caçador los diu: “Basta!

            ¿No veis que no hi ha coní,

            no hi ha llebre, no hi ha raves?”

 

            Així diu es caçador,

            quan per una enramada

            los surt corrent una llebre

            que alça sa pols per on passa.

            “Ara sí que va de veres!”,

            es caçador prest exclama.

            “Una llebre ès, jo dic ver.

            Creis que vos engan encara?

            Que no la veis, que pareix

            un llamp en lo prest que passa?”

            Però aquells el s’escolten

            just com si fossin de marbre.

           

            Qui sense ningun profit

            sol mentir cada paraula,

            quan digui la veritat,

            no l’han d’enviar en hora mala?