Bm-1748-2.1 Déu pos per intersesor, qui és el major de la glòria, perque em don una memòria, com va tenir Salomó; perque pugua dexar jo del temps una moratòria.
1748 fonch any de nesessitat, y de molta esterelidat, perque de gra anava fuit, molts duyan es ventre buit, jo no sé com em campat.
Com vengué davant Nadal, varen fer denunciar, de Mallorca tot es gra, una pasada reyal, Jesús y quin any tan mal qui serà viu ja no au dirà.
Varen aforar es blat, s’ordi y[1] es llegum, y tenian un costum, com anàvem a ciutat, pa negra y recollat, lo mos mostravan de lluny.
De veura gent qui clamava era cosa molt de plorar ab sos doblers en se mà mantaniment no se trobava y molt compassat se donava, perque poguèsem surar.
Tots es forns eran tancats y de un en altre corrien qui menos traballs tenien quedavan aconsolats, y es pobres desdixats Déu sab la fam que patian.
Qui demanava sis pans li’n donaven un y encara, considerau una mare carregada de infans si devian faltar plants y pesar gros a son pare. (...) Ja havíam vist anys dolents qui primetjava de pa per enguany tal exemplar no crech que’s fos vist de temps que es amichs y es parents no’s porian ajudar.
De veura gent adalada totom en tenia esglay mos donavan pa de mastay de blat, ordi y sivada o que mala temporada Déu fase que no torn may.
Es Balle y es Regidor ses vuytenas mos partian devés las deu cada dia ab molta perfecció era cosa de terror veura se fam que hay havia.
Quant la gent era aplagada a llivell de dur-se’n pa ells a las horas deyan no ni ha, hay quina pena tan sobrada no’m poríam testar.
No hay via què cuynar ses favas eran manudas bé cercavan ses caygudas cercant de si y de allà no’s poden acomparar ses misèrias que hay agudas.
La gent haver de patir és cosa molt llastimosa Santa Eugènia gloriosa vós sou qui’ns au de asistir y ja mos importa tenir una anada poderosa.
Com a pobre me oblich a declarar mos errós lo añy és estat lliguiós y se fam és desenemiga para axò totom que diga Bonjesús perdonau-mos.
Si algú està enteresat qui ha compost aquest paper han de entendre que és oller un pobre desmenotat en pleneol és estat s’inventor qui las va fer.
Es principi asentat esto no lo vullas ignorar sempre as a Déu pregar ja may vingua tal nesesitat. A Déu Pare omnipotent misericòrdia vull suplicar ab un gran arapantiment para porer-la alcansar.
No tenim que més buscar de hont mos ve la nesesitat procura a dexar el pecat y el instant allívio has de trobar. A Maria Santíssima acudiré penedit y confessat y luego conseguiré remey en la present nesesitat. |
Scripta online > Scripta mallorquina >