Bm-1939-2.1 Una petita memòria feta en el gran moviment
No somníy cap cosa extranya ni som prou capacitat i tocant sa vanidat no la conéc, ni m’atanya, pero si per tant tenc manya faré que quedi anotat un poc de lo qu’ha passat, nostra ben volguda Espanya.
Ja sé per experienci propi, que en sebres no gós; son totes ses meves flors baixes i pobres de essenci. Parteix de aquesta advertenci lectó, que no me propós amb un caramull tant grós fer-te de tot referenci.
Jo no puc viure versant per més que ho duga de vena, en fer-ne mitja dotsena de estrofes, ja en ténc bastant, davant d’un fet tant gigant me sent sa voluntat plena, pero som un grá de arena el més insignificant.
Comensém per sa primera no contant ses tres de abans; fassem un petit balans lo que és Espanya i lo que era quan corríen per l’esfera els rebasavis infants, per culpa dels governats ja de molts d’anys endarrera.
Com la avaricia repela i duim set de volé essé, cada camvi del Podé li feia nova mostela; era com una candela girat cap avall el blé i en lloc de componder-lé com més anava, més vela.
Penosa, desconcentrada seguía i deixà el timó, un dolent, i d’un pitjó tornava essé amanassada, va passá en mans, ja cansada de homos nous de tot coló i deixaren sa Nació de tortures estragada.
Molt mudá la teva histori que de Tú hem aprés llegint, que al mirar-te tant distint mos turbaves sa memori; prenguent de tú possesori persones de mal instint feren, entrant i sortint un bordell del Consistori.
El mil nou cents trenta ú una electoral campanya de engendrats de mala entranya se apoderaren de Tú, tirant per ells cadescú guiats per basura extranya te dugueren, pobre Espanya, l’engán més vil i segú.
Fins a fer-te perdre el nacre pels acostums repugnants, foren de Tú governants la gent més podrida i flaca, plens de l’ira més bellaca tots massons i esquerrans no citarém els causants perque el recort d’ells mos táca.
Desde el Poder procuraven del modo més descarnat fé produir sa maldat que en veu alta predicaven, fins conservá, mos privaven hasta els drets d’urbanidat; predicant sa llibertat es poble martirisaven.
Tocant a moral, volíen que tot fos corrupció, borrá sa Relligió cercaven i perseguían; que perdesem, presumíen, es respecte i sa temó a Cristo Nostre Senyó era lo que preferíen. (...) |
Scripta online > Scripta mallorquina >