Anit mos hem ajuntat

gent retirada i vesina,

jo vénc des de s’altre cap

des de lo més lluny de s’illa,

molt de temps hi he calat

per fer aquesta travessia,

que es vent m’ha vengut escàs,

ja no cenyeix com solia,

anava mirant es compàs

i veia que m’abatia,

aiximateix he remuntat

sa punta de la Gavina,

llavor per allí he trobat

un balandrot que venia,

també amb la mar de costat

ja anava bastant cenyida,

i amb so casc mig tombat

que se li veia sa quilla,

i «folio» molt ben pintat

que de lluny se distingia

de s’any que és matriculat

i a on «perteneixia»,

quan l’he vist prop he pensat

de dar amb un rem a la cia,

jo encara no ‘via armat

i ella ja m’envestia,

llavor per fi he tombat

propens a una avaria,

que aiximateix he pigat

una bona sacudida,

lo que pens que m’ha salvat,

que és maniobra senzilla,

que encara vaig arborat

de sa moda més antiga,

redona amb floc enxarpat

i es «palo» d’enmig llatina,

que gàbia no n’he gastat

en tota sa meua vida,

que sempre ha ‘nat es teulat

per tot allí on volia,

que així es diverteix i canta

a onsevuia que he sét.

Vo’n diré una de tantes

de dos o tres que n’he fet.