Un poeta de l’Alguer

qu’era nat al temps passat

decantava ama plaier

com vivia la probaltat.

 

Magari u no fossi rich

«proba en terra no era mai»

així dieva’l poeta antich,

providencia n’avia assai.

 

Avui, envetxe, qui dolor

pe’campar la vida nostra,

li demanas un llimó,

tu no saps lu que ta costa.

 

Al mercat pe’comprar

un petit mas de breda

és persís de ta portar

una caixa de moneda.

 

Jacumí és sensa cor,

quant ta ven un mocador,

tu lu pagas mes de l’or

lu valor de un bufador.

 

Lu germà té en vetrina

seda, llana i didal,

cent francs una bobina,

com a preu ja no hi ha mal.

 

Si de Pepedu li voleu

comprar un full de paper,

vus porteu moneda arreu,

o sinó n’ixiu al carrer.

 

De un tinter vol deu escuts,

i qui és que’l pot comprar?

És persís qu’estigueu muts,

o de mes vol’l fa pagar.

 

Ont és Greco so entrat

a comprar calqui coseta,

un milió m’ha demanat

de un’antiga i fea careta.

 

Subuioni, sabater,

si las botas te vol fer,

pe’tus fills o ta muller

te praparis, menester

 

de marengos un paner.

Pe’ ’l tabaco una ruina,

so arranjant de fumà,

demanaul a Josepina,

vus diu lego que no ny’ha.

 

Si a Raniero vos portar,

un reloge pe’adobar,

dos-mil francs tens de dar

pe’poguerlo retirar.

 

Ahont és Sassu m’he comprat

un lluquet pe’tancar,

me l’ha dat tot arrunjat

que no l’he pogut amplar.

 

Si és lu mestra de paleta

no s’en parli, no s’en digui,

ja la passas la planeta,

poc emporta que s’en rigui.

 

S’en profita, creu a mi,

i vus fa pagar un ull

perquè és mort raspa Agustí,

repós tengui a lu baul.

 

Altra rassa’l masalayo

que t’escorja viu viu,

li si vengui a tots un rayo

no cerqueu lu pastoriu.

 

O sinó lu mariner,

cent francs un po’de gat,

millor mai un dia de bé

que no proba i desgraciat.

 

La Comuna l’algua ha ’lsat

a un modo esagerat,

a Catxoto no he pagat,

l’algu’lego m’ha tallat.

 

Dotor Frank te fa tristo

ama tassas sensa fi.

Senyor Marras del registro

del veré fa entisigui.

 

Sensa falta lu divuit

tens de’nar de l’esator.

Tu vas plé, tornas buit,

i a la creu com lu Senyor.

 

Cosa mai fora costat

un bací en aqueix temps,

si no avessin bombardat

de terralla lus mazems.

 

Si ta ve la calentura,

de Mannazzu tens de’nar;

t’esprofundis de un’altura,

no hi ha ’scuts pe’ ’l pagar.

 

I jà és cosa que t’en tiris

un caixal o una raguina,

poc emporta que suspiris,

te despulla també Pinna.

 

Si a ta filla tens de dar

una dot pe’ esposar

de Lobrano pots anàr

pe’puguerla acontentar.

 

Lu tramó i lu mirall,

la credencia ama vetrina,

se desfan com un poal

atacats am’escupina.

 

Si una casa vols trobar,

pots girar lus valls i’l monts

i a la fi ta tocarà

sol la gruta dels moltons.

 

No penseu de fer un baul,

no se pot manco murir;

llenya fina com un full

mes pijor del paper fí.

 

En compenso de billets

te ni vol una carrada,

si te’l fan lus Pirunquets

vagin tots en hora mala.

 

Dèu escuts l’angunia,

dèu-mil francs lu trasport,

tra Capitol, confraria,

millor viu qu’essar mort.

 

Pare Adam i la muller

se n’anava en giro nu,

veurem també a l’Alguer

que vistit no va ningú.

 

I lu misero empiegat

cada dia tesa la cinta,

de se bera n’és privat

de ví bò mija pinta.

 

Tot és culpa de la guerra

que nos han volgut fe’,

nos avansa sol la terra

pe’ un tomba de mos fé’.

 

Manco mal que’ls aleats

assitencia han providit,

robas, botas, tels i plats

a l’Alguer han dividit.

 

Ma la roba de valor

no la veu la proba gent,

diun l’han dada al gran senyor

que se tapa a l’algua, al vent.

 

Diu bé lu ditxu antich

que pe’l’aria va l’astratxo

si se menja to lu rich,

¿com se campa’l poveratxo?