Santa Juliana

Juliana, Sancta

Juliana, dementre que era espossa a N’Eulogi, qui era pretor de Nicomèdia, no·s volc ajustar a él en neguna manera si él no recebia la fe [dels crestians] de Christ. Per què la manà despulyar lo seu pare, e greument batre. E quant l’ac feyta malament batre, él la liurà al pretor. Per què lo pretor dix a Senta Juliana: —O molt amada mia Juliana, per què m’às enaxí escarnit? —. E ela li respòs, dién: —Si tu aoras lo déus meu, eu faré tot so que·t vules. En altra manera tu no seràs mon seyor—. E’l pretor li dix: —O dona mia, eu asò no u pusc fer, per so cor de mantenent me faria tolre lo cap l’emperador—. E Na Juliana li dix: —Si tu tems enaxí l’emperador mortal, com pots tu voler que eu no tema l’emperador no mortal? Fe tot so que·t vules, que sàpies que ja tu no·m poyràs decebre—. E adoncs lo pretor la manà mot greument batre, e la féu penyar mig dia per los cabels. E féu-li gitar plom fos pel cap en aval, mas no li féu mal.

Enaprés él la ligà ab cadenes, e enclosí-la en una càrcer, e mantenent venc-li lo diable a semblant de bon àngel, dién: —Juliana, sàpies que eu són àngel de Déu, qui m’à tramès a tu que eu te deya amonestar que tu sacrifics als déus, per so que no sies tant longament cruciada e que no mures malament.

Per què adoncs Senta Juliana, ploran, orà, dién: —Sényer Déus, no·m leys perir, ans me mostra qui és aquest qui m’aconselya aytals causes—. E de mantenent ela ausí una vou que li dix que·l presés, e puys que·l forsés de dir él qui era. E quant ela l’ac pres, ela li demanà él qui era, per què él li dix que demoni era, e que era vengut per ela a decebra, E Na Juliana li dix: —E qui és ton pare?—. E·l diable li respòs, dient: —En Belzebug és mon pare, qui·ns endresa a tot mal, e·ns fa mot greument batre quant èm sobratz per crestians. E per aysò sey eu que per mon mal só eu sà vengut, cor eu no t’é sobrada—. E entre les autres causes que él confessà, dix que adoncs se luyava plus dels crestians quant se fasia lo sacrifici del cors de Déu, e quant se fasien oracions e predicacions. E adoncs Senta Juliana li ligà les mans derere lo dòs e gità-lo en terra. Enaprés ela lo batec mot cruelment ab la cadena ab què estava ligada; per què, lo diable cridà, dién: —Prec-te eu, Juliana, dona mia, que m’ages mercè—. E adoncs lo pretor manà que om li amenés Senta Juliana.

E adoncs, com ela ixí de la càrcer, ela tirà ab si, ligat, lo diable, e·l diable la pregava, dient: —Dona Juliana, no·m vules, si·t plau, plus trebalar. Sàpies que no poyré res fer contra negú crestià; és dit que·ls crestians són mot suaus, mays tu no às neguna mercè de mi—. E enayxí ela lo tirà, ligat, per tot lo mercat. Enaprés ela lo gità en una latrina, so és, en una clavegera. E quant ela fo venguda davant lo pretor, lo pretor la féu estendra en una roda, en tal manera que totz los osses eren trencatz, axí que n’exien totz los mos[s]ols. Mays l’àngel de Nostre Senyor trencà tota la roda, e sadolà la santa verge. E totz aquels qui aquí eren cresègon en Déu, e mantenent ne foren degolatz·V·sens barons e·C·XXX·femnes.

E enaprés ela fo mesa en·iª ola plena de plom fos, mays lo plom tornà enaixí temprat, com a bayn bé temprat; per què malesí lo pretor totz los seus déus, per so cor no podíon punir iª femna que li faýa tan gran onta. Enaprés lo pretor la manà degolar; e així com la duyen degolar, ·i·demoni hi venc a semblant d’un jovencel, qui cridava, dién: —No li vulatz perdonar, per so cor ela aontava los nostres déus, e mi ferí aquesta nuyt mot greument—. E co Senta Juliana ubrís un poc los uls, per so que veés qui siria aquel qui disia aytals paraules, [per què] lo demoni fugí, cridan: —Oy me!, mesquí! [dién] Encara, mesquí cuyt que·m vulya pendre e ligar aquela femna—.

E co Senta Juliana fos degolada, lo pretor se mès en una nau en la mar, <ab>·XXX·IIII·barons, e levà-sse gran tempesta, que totz negeren; e mantenent la mar gità los corses, qui foren menyatz per aucels e per bèsties tots.


Comments