Sebastià Joan Sampol de Palós: Els Apòstols de Ciutadella

Bme-1904b-2

Los apóstols de Ciutadella

 

A ma patria mil vegades

jo he sentit les alenades

dels dotze pobres vellets,

que al narsén á trista festa

van rossegant peus y vesta,

ajupits, millor que drets.

 

¡Quins recorts la barretina,

cuant cobreix la neu alpina

del cap que de vell ja cau!

¡quins recorts la rotja faixa,

ab el pany que al costat baixa,

escafint aquell sac blau!

 

¿Qué s’ha fet la fortalesa,

los ardots de juvenesa

d’eixes tremolenques mans,

que ‘vuy per buscar sa fossa

no abandónan la carrossa,

com l’eyna fexuga abáns?

 

Del vent á cualsevol raixa

pantejan, y apenas l’haixa

aguantan de quatre bléns;

¡veus qui anave ab peus de ferro,

Avuy per seguí un enterro,

Gemegós compte els aléns!

 

¡Vell y póbre!¡Quines taques

més missatgeres d’aixaques

per el mon que alluherna l’or!

Si no fos Deu ¿quí sería

que als pobrets ampararía

ab les ales d’aymant cor?

 

¿Quí á n’els vellets lis posava

aquesta túnica blava,

y ab ella nom tan sagrat?

Si Deu no fos ¿quí sería

que d’Apóstols vestiría

als avis d’eixa ciutat?

 

¿Quí, cantant de la seva vida

Tal volta tothóm s’oblida,

qui’ls féya pujá ‘ls grahóns

de nostra esglesia, y ditxosos,

besarlís sos peus polsósos

los Bisbes de genollóns?

 

¡Benéhits, vellets, vostros passos!

¡benéhits los vostros pedassos!

¡benéhit vostre cap de neu!

¡los vostros anys y pobresa

vos vesten de tal noblesa,

que os fan imatge de Deu!

Comments