1

   P’ es dia dos de Febré

d’equest añ norante y un

ses eleccions que van fé

ne va se bó per colcu

p’ es motiu que no ‘s tot u

d’ená malement á bé.

 

                                                                          2

   Dos candidats de cap clá

van surti en candidatura

y un abans de cumensá

deye: se victoria es segura

y dependeix que se mesure

seve l’han de pitjellá.

 

                                                                            3

   Un qui demés s’atropella

dá per alcanzá y no pot

ya vint añs que cualque en sella

du esperons y esot

y escrit per ell es joch

que v’ ana fé á Ciutadella.

 

                                                                            4

   Es legals eran trescents

y es demés un ducte yá

y en Alaó n’ oy pensaven jens

tenien segú es guñá

y á l’ultim lus vá faltá

ja es sap un hora de temps.

 

                                                                            5

   Es noména es pertit pobre

per duná animació

he d’esé legal no es robe

de ningú se upinió

se memay vengué de Mahó

no en vuy mes ja mune sobre.

 

                                                                             6

   Es diumenje de cap vespre

en punt de vés las tres

y es motíu no sap quin es

está be aquell qui li reste

voltrus n’aveu per fe feste

y axi no pureu fe res.

 

                                                                            7

   Que trubau que no valdrie

puré di que van guñá

y pervé que se picardie

en se sang se vá mesclá

y un qui feine de nits fá

li fa vergoñe de die.

 

                                                                            8

   Es pertit conservadó

cuant es hora s’en va llit

y es vots que van fe en se nit

vus van serví de traició

jau veis guereu fet milló

que també guesiu dormit.

 

                                                                            9

   Una cantidad de ferine

alguns ne van duná

y poch vus devieu pensá

qu’ fos se vostre ruina

y en el mon qui be camine

es digne d’apreciá.

 

                                                                            10

   Se plase q’ es presentave

eran ses eleccions

entre l’eurenchs y Mahons

tota s’ille en rode n’ave

á veure des dos qui guñave

aquestas pretencions.

 

                                                                            11

   Un des dos ja se sabia

que n’ havie de guñá[1]

y es qui no hau pudrá alcanzá

mal satisfet quedaria

corre de nits y de día

y per alguns no vá bastá.

 

                                                                            12

   Van treure tota se maña

duen es cor ben ubert

y en f’ eleccion España

un ne guaña y s’ altre pert

y qui frise demés lu dañe

no puseu ducte es ben cert.

 

                                                                            13

   Comensá per Ferrerías

diu de voltrus estich content

eleberé tota se jent

en cureme y derrés dies

que no y mesclau picardies

vus purtau divinament.

 

                                                                            14

   D’esprés se en va es Mercadal

y allá troba es Mitjornés

y també alguns Furnellés

y cridaven viva tal

y es penxó lis va fé mal

qui no esteran bons may mes.

 

                                                                            15

   Deen viva en alte veu

es pertit republicá

un heu creu s’ altre nou creu

ja sap que succeirá

m’estrañ que no sapiguen

qu’ es mal uxá no pot durá.

                   (...)