Pere Ballester: Xèxara casolana

Bme-1923-2.1

                                                               Xèxara casolana

                     Bartomeu      

                     —Tofol, no hi puc pendre preu:

              Digues-me ¿per a quins cinc sous

              Fiques es nas a ca-d’altri?

              ¿Per en terra fer-hi els ous?

                     De Sonxica, morro axut

              I cara alegre, sortit,

              Trenca coll i trenca barres,

              Vas passar per Biniaxit.

 

                     Cristofol         

                     —Ja’t tenc xerra que te xerra,

              Caparrut com un merdà.

              Tot lo qu’ets dit ès xareca.

              No’m faixis destraletjâ.

                     Xaloc en canal l’enveles.

              Açò ho fes un xirxirbeu,

              Un xeús, un tafaruga.

              A un bergant mestost no treu.

 

                     Bartomeu      

                     —Te posaran els peus plans

              Per tenir es cul amb puntes.

              Perque est un andarivell,

              Les pagaràs totes juntes.

 

                     Cristofol

                     —No’n vull de berbes, titina!

              Amb poc pa dins sa pastera,

              Menjancant de sol a sol,

              Tenc, a més, rampa canera.

 

                     Bartomeu      

                —Un got d’aigua serenada,

              Oli de mussol amb vi,

              Una escudella ben rasa

              D’aquell tè per mal masclí...

 

                     Cristofol

                —Xumeu, deixe’m estâ’n posa!

              T’ho dic darrera vegada;

              Em treus de punt; no m’enmosquis

              Que t’esvergaré galtada.

 

                     Bartomeu                 

                     —Llumanto, lledània, llondro,

              Cagarul·la, culimelis,

              Endelèt, estrumbol, nyèma,

              Xalimbrot, ferjal, purfelis...

 

                     Cristofol

                     —Bé m’ho deien madò Guida,

              L’amo’n Xandro i l’Honor Xim

              Que ses teves maleitures

              Criden sempre un bon ventim.

                     T’ets barallat amb missatges,

              Amb en Nan, en Biel, en Bià,

              En Xec, en Xico i en Quicus,

              I amb en Bepi s’esquerrà.

                     Ses atlotes no’t voldran

              Perque puts com un carner;

              Quan te veuen ben mudat,

              Se’n riuen d’es teu garber.

                     Es diu que vas de candongues

              Amb na Tonina Ximenes;

              Prop de s’aprés la marruques

              Quan encorrola ses benes.

                     No toparàs amb un’altra

              De tan sòpit nassarell:

              Per no ensumar cap olor,

              No sent s’exhal d’es budell.

                     Bandua, bebè, bandòrria,

              Bambol, banaula, blic-bloc,

              Boitg, bujot, bugre, bulvat,

              Babau, baladré, badoc.

 

                     Bartomeu      

                     —No’m veuràs empegueït

              Per tantes penjaderies,

              Ni manco fer patarrell,

              Com rumiï que tu voldries.

                     Me’n enfum dels teus desveris,

              Cara de fàtima santa.

              Jo sóm nascut per cap-pare;

              Tothom d’es contorn ho canta.

 

                     Cristofol         

                     —Ah! carota de maxil·la,

              No me faixis més bellumes;

              Llosco d’un ull, guerx de s’altre

              Quedaràs si te’n enfumes.

                     Un santllatze’t deixaré,

              Esmustaït, perxat, maurat;

              En budonyes i copblaus

              No n’hi haurà d’aventatjat.

                     Quan et tengui abarbatat,

              Jutoris i flastomies

              No’t valdran: escaïnaràs

              Com pollastre en darreries.

                     De gurbeus i escarabit,

              Just boix de punta torçuda,

              Un ull blec  i es cap madur,

              Ja’t veitg de rota batuda.

                     I xuroll vetla no’t deixi

              (En delit de la quitxalla)

              Baldament guisquis i grepis,

              Fent els cuècs per acaballa.

                     Perqu’est un carabassot

              Buixoles i bravatetges...

              Vénen ton pare i ta mare!

              S’ossa’t cerquen ses corretges.

                                (...)

Comments