Bme-1923-2.1 Xèxara casolana Bartomeu —Tofol, no hi puc pendre preu: Digues-me ¿per a quins cinc sous Fiques es nas a ca-d’altri? ¿Per en terra fer-hi els ous? De Sonxica, morro axut I cara alegre, sortit, Trenca coll i trenca barres, Vas passar per Biniaxit.
Cristofol —Ja’t tenc xerra que te xerra, Caparrut com un merdà. Tot lo qu’ets dit ès xareca. No’m faixis destraletjâ. Xaloc en canal l’enveles. Açò ho fes un xirxirbeu, Un xeús, un tafaruga. A un bergant mestost no treu.
Bartomeu —Te posaran els peus plans Per tenir es cul amb puntes. Perque est un andarivell, Les pagaràs totes juntes.
Cristofol —No’n vull de berbes, titina! Amb poc pa dins sa pastera, Menjancant de sol a sol, Tenc, a més, rampa canera.
Bartomeu —Un got d’aigua serenada, Oli de mussol amb vi, Una escudella ben rasa D’aquell tè per mal masclí...
Cristofol —Xumeu, deixe’m estâ’n posa! T’ho dic darrera vegada; Em treus de punt; no m’enmosquis Que t’esvergaré galtada.
Bartomeu —Llumanto, lledània, llondro, Cagarul·la, culimelis, Endelèt, estrumbol, nyèma, Xalimbrot, ferjal, purfelis...
Cristofol —Bé m’ho deien madò Guida, L’amo’n Xandro i l’Honor Xim Que ses teves maleitures Criden sempre un bon ventim. T’ets barallat amb missatges, Amb en Nan, en Biel, en Bià, En Xec, en Xico i en Quicus, I amb en Bepi s’esquerrà. Ses atlotes no’t voldran Perque puts com un carner; Quan te veuen ben mudat, Se’n riuen d’es teu garber. Es diu que vas de candongues Amb na Tonina Ximenes; Prop de s’aprés la marruques Quan encorrola ses benes. No toparàs amb un’altra De tan sòpit nassarell: Per no ensumar cap olor, No sent s’exhal d’es budell. Bandua, bebè, bandòrria, Bambol, banaula, blic-bloc, Boitg, bujot, bugre, bulvat, Babau, baladré, badoc.
Bartomeu —No’m veuràs empegueït Per tantes penjaderies, Ni manco fer patarrell, Com rumiï que tu voldries. Me’n enfum dels teus desveris, Cara de fàtima santa. Jo sóm nascut per cap-pare; Tothom d’es contorn ho canta.
Cristofol —Ah! carota de maxil·la, No me faixis més bellumes; Llosco d’un ull, guerx de s’altre Quedaràs si te’n enfumes. Un santllatze’t deixaré, Esmustaït, perxat, maurat; En budonyes i copblaus No n’hi haurà d’aventatjat. Quan et tengui abarbatat, Jutoris i flastomies No’t valdran: escaïnaràs Com pollastre en darreries. De gurbeus i escarabit, Just boix de punta torçuda, Un ull blec i es cap madur, Ja’t veitg de rota batuda. I xuroll vetla no’t deixi (En delit de la quitxalla) Baldament guisquis i grepis, Fent els cuècs per acaballa. Perqu’est un carabassot Buixoles i bravatetges... Vénen ton pare i ta mare! S’ossa’t cerquen ses corretges. (...) |
Scripta online > Scripta menorquina >