Naufragi

Bme-1896-2.1

             1.a

   ¡Oh nit triste y pesada

el día 8 de Jené;

fosque inmense va fé,

el cel en gran nivulada

algún la tindrá gravada

dins el cor moltisim bé.

 

              2.a

   Una barca pescadora

«Lus dos amigs» titulada,

per cing nave tripulade

jent forte y trebeadora;

embarcació caminadora,

y de bon hurmeix armada.

 

              3.a

   Patró y tres marinés

y un atlot menó d’ edad,

tots trean bon resultat

pescant, güeñant dublés,

pero van tení después

un fracas inesperat.

 

              4.a

   A ses platjes de Alayó

la príma cuntens van fé,

y van pusá es peixs molt bé

per fé plaza á Mahó;

va da ordes es patró

á un y altre mariné.

 

              5.a

   Jermans cunvé na á teñí

y fé vela per na á port:

en que s’hurmeix sigui fort

no cunvé ferló petí.

¡Mesquinets, á nes camí

per ells estave la mort!

 

              6.a

   Entre les set y las vuit

de ses platjes van pertí,

en bone mar van seguí;

pero sempre y á un descuit

una cunfianza á duit

tres personas á murí.

 

              7.a

   A sert punt el si entrá

una racha inesperade

cause una trabuchada

se barca al instant tumbá;

aquí se jent va quedá

enterament asustada.

 

              8.a

   Pubrets; en tanta fuscure

no pudían maniobrá;

se barca prest va quedá

plene com una mesúre;

una trista sepulture

tots cing tenían allá.

 

              9.a

   Aquí Antoni Pascual

amu des bens y patró,

plurant en gran reitxiró

va dí mol trist y furmal:

¡Fiets meus, tots per igual

defensem s’embarcació!

 

              10

   Pero de res va serví

el seu crit aterredó;

ademés des reitxiró

terrible fret van sentí,

sense paraule per dí,

poca fòrsa y gran tristó.

 

              11

   En Manolo es venedó

se barca va abenduná,

tres cuars d’hora va nedá

tirant llágrimas de tristó,

y el seu pudè superió

se vida li va selvá.

 

              12

   Fent un esfors sin igual

en Manolo es va selvá,

suspirant per dins la ma,

no veye mes que peñal;

á cade punt un dugal,

y cap puestu per seltá.

 

              13

   Mesquinet! á cade instant

la mort per ell se sentía,

en pène se despedía

de se done y s’infant;

de lu que estave pesant

el seu cap no discurría.

 

              14

   Molt trist y descunsulat

á terra va arribá,

cuan se alè va recubrá

va dí, ja estig selvat;

es punt que vía saltat

des gran tribol ulvidá.

 

              15

   D’aquell modu, tot bañat,

á Binibeque va aná,

y de grapes va pasá

en tot es cos cupetchat;

se peraule de asustat

no pudía prenunciá.

 

              16

   Homu de forse y valent

sent allá va descubrí

una barca, y no pot dí

perque y va aquell mument

de sustu y sentiment

no pot un mot cunfeixí.

 

              17

   Suspirs de cor trits va fé

y en veu triste va cridá,

y de se barca cuntestá

es patró Llurens Barbé,

y tots els homus que té

van dí: Manolo ¿qué ya?

 

              18

   En veu molt desentunade

en Manolo cuntestá:

Petró us veng á sercá;

se barca está trebucade

y pudè se jent negade

truberem ribant allá.

              (...)

Comments