Bme-1896-2.1 1.a ¡Oh nit triste y pesada el día 8 de Jené; fosque inmense va fé, el cel en gran nivulada algún la tindrá gravada dins el cor moltisim bé.
2.a Una barca pescadora «Lus dos amigs» titulada, per cing nave tripulade jent forte y trebeadora; embarcació caminadora, y de bon hurmeix armada.
3.a Patró y tres marinés y un atlot menó d’ edad, tots trean bon resultat pescant, güeñant dublés, pero van tení después un fracas inesperat.
4.a A ses platjes de Alayó la príma cuntens van fé, y van pusá es peixs molt bé per fé plaza á Mahó; va da ordes es patró á un y altre mariné.
5.a Jermans cunvé na á teñí y fé vela per na á port: en que s’hurmeix sigui fort no cunvé ferló petí. ¡Mesquinets, á nes camí per ells estave la mort!
6.a Entre les set y las vuit de ses platjes van pertí, en bone mar van seguí; pero sempre y á un descuit una cunfianza á duit tres personas á murí.
7.a A sert punt el si entrá una racha inesperade cause una trabuchada se barca al instant tumbá; aquí se jent va quedá enterament asustada.
8.a Pubrets; en tanta fuscure no pudían maniobrá; se barca prest va quedá plene com una mesúre; una trista sepulture tots cing tenían allá.
9.a Aquí Antoni Pascual amu des bens y patró, plurant en gran reitxiró va dí mol trist y furmal: ¡Fiets meus, tots per igual defensem s’embarcació!
10 Pero de res va serví el seu crit aterredó; ademés des reitxiró terrible fret van sentí, sense paraule per dí, poca fòrsa y gran tristó.
11 En Manolo es venedó se barca va abenduná, tres cuars d’hora va nedá tirant llágrimas de tristó, y el seu pudè superió se vida li va selvá.
12 Fent un esfors sin igual en Manolo es va selvá, suspirant per dins la ma, no veye mes que peñal; á cade punt un dugal, y cap puestu per seltá.
13 Mesquinet! á cade instant la mort per ell se sentía, en pène se despedía de se done y s’infant; de lu que estave pesant el seu cap no discurría.
14 Molt trist y descunsulat á terra va arribá, cuan se alè va recubrá va dí, ja estig selvat; es punt que vía saltat des gran tribol ulvidá.
15 D’aquell modu, tot bañat, á Binibeque va aná, y de grapes va pasá en tot es cos cupetchat; se peraule de asustat no pudía prenunciá.
16 Homu de forse y valent sent allá va descubrí una barca, y no pot dí perque y va aquell mument de sustu y sentiment no pot un mot cunfeixí.
17 Suspirs de cor trits va fé y en veu triste va cridá, y de se barca cuntestá es patró Llurens Barbé, y tots els homus que té van dí: Manolo ¿qué ya?
18 En veu molt desentunade en Manolo cuntestá: Petró us veng á sercá; se barca está trebucade y pudè se jent negade truberem ribant allá. (...) |
Scripta online > Scripta menorquina >