1.^a

   ¡Oh nit triste y pesada

el día 8 de Jené;

fosque inmense va fé,

el cel en gran nivulada

algún la tindrá gravada

dins el cor moltisim bé.

 

              2.^a

   Una barca pescadora

«Lus dos amigs» titulada,

per cing nave tripulade

jent forte y trebeadora;

embarcació caminadora,

y de bon hurmeix armada.

 

              3.^a

   Patró y tres marinés

y un atlot menó d’ edad,

tots trean bon resultat

pescant, güeñant dublés,

pero van tení después

un fracas inesperat.

 

              4.^a

   A ses platjes de Alayó

la príma cuntens van fé,

y van pusá es peixs molt bé

per fé plaza á Mahó;

va da ordes es patró

á un y altre mariné.

 

              5.^a

   Jermans cunvé na á teñí

y fé vela per na á port:

en que s’hurmeix sigui fort

no cunvé ferló petí.

¡Mesquinets, á nes camí

per ells estave la mort!

 

              6.^a

   Entre les set y las vuit

de ses platjes van pertí,

en bone mar van seguí;

pero sempre y á un descuit

una cunfianza á duit

tres personas á murí.

 

              7.^a

   A sert punt el si entrá

una racha inesperade

cause una trabuchada

se barca al instant tumbá;

aquí se jent va quedá

enterament asustada.

 

              8.^a

   Pubrets; en tanta fuscure

no pudían maniobrá;

se barca prest va quedá

plene com una mesúre;

una trista sepulture

tots cing tenían allá.

 

              9.^a

   Aquí Antoni Pascual

amu des bens y patró,

plurant en gran reitxiró

va dí mol trist y furmal:

¡Fiets meus, tots per igual

defensem s’embarcació!

 

              10

   Pero de res va serví

el seu crit aterredó;

ademés des reitxiró

terrible fret van sentí,

sense paraule per dí,

poca fòrsa y gran tristó.

 

              11

   En Manolo es venedó

se barca va abenduná,

tres cuars d’hora va nedá

tirant llágrimas de tristó,

y el seu pudè superió

se vida li va selvá.

 

              12

   Fent un esfors sin igual

en Manolo es va selvá,

suspirant per dins la ma,

no veye mes que peñal;

á cade punt un dugal,

y cap puestu per seltá.

 

              13

   Mesquinet! á cade instant

la mort per ell se sentía,

en pène se despedía

de se done y s’infant;

de lu que estave pesant

el seu cap no discurría.

 

              14

   Molt trist y descunsulat

á terra va arribá,

cuan se alè va recubrá

va dí, ja estig selvat;

es punt que vía saltat

des gran tribol ulvidá.

 

              15

   D’aquell modu, tot bañat,

á Binibeque va aná,

y de grapes va pasá

en tot es cos cupetchat;

se peraule de asustat

no pudía prenunciá.

 

              16

   Homu de forse y valent

sent allá va descubrí

una barca, y no pot dí

perque y va aquell mument

de sustu y sentiment

no pot un mot cunfeixí.

 

              17

   Suspirs de cor trits va fé

y en veu triste va cridá,

y de se barca cuntestá

es patró Llurens Barbé,

y tots els homus que té

van dí: Manolo ¿qué ya?

 

              18

   En veu molt desentunade

en Manolo cuntestá:

Petró us veng á sercá;

se barca está trebucade

y pudè se jent negade

truberem ribant allá.

              (...)