Bme-1882-2 LA ROSA DEL PANADÉS. ¿Per qué suspirant lo còr Miro del pòbre donsell Y plorosos los seus uills Perderen lo fòch primer? ¿Per qué antes ple d’ alegria Y tan trist àre lo veix? Es que la sòrt l’ ha portat Al jardí del Panadés.
Y entre las hermosas flòrs, Que brillan en lo verger Va veurer una punsella Qui se obria en un roser, Y desde á las horas trist Va suspirant lo donsell... Que també tenan espinas Las rosas del Panadés.
Plòra, plòra trovador, Qu’ es ta ferida molt cruél, Y enmatsinen los aromas Que ta rosa despedeix; No miris mes la punsella Qui se obra en lo vert roser, Que son rosas encantadas Las rosas del Panadés.
Canta, canta, trovador, Canta lo seu cutis vert Que ya may cap papallona Ha profanat ab son bés: Y ella ’t dará per escuts Los perfums que despedeix, Qu’ es molt tendre aquella rosa Del jardí del Panadés.
Rompie lo noble infansó Cent llansas en los torneix, Per guañyar banda brodada Per la dama qu ’il te pres... El trovador per sos cànts Tanta glòria no apeteix, Sols vòl una flòr cullida Del jardí del Panadés.
Qu’ esta flòr allí criada Te mes estima per éll, Que las bandas y coronas Guañyadas en los torneix: Y posantla sobre el còr Qui de pur amor lateix, Formará la sua ditxa La rosa del Panadés.
Y fins que la flòr hermosa Logria cullir lo donsell, Serán dos fònts los seus uills De llàgrimas y d’ amarg fèl. Y no es estrayñ lo seu dòl, Ni el seu amor estrayñ es, Qu’ esta rosa es Catalina La Reina del Panadés. |
Scripta online > Scripta menorquina >