Mateu Orfila: Carta a son pare

Bme-1817-4

               Mon estimat Pare:

            acabam de rèbrer la carta de V. f[e]cha de 20 Mars y 16 Abril; nos havem alegrat infinit de sàbrer que la estimada Mara està fora de perill gràcies al S.or y a<l> nel D[oct]or Juan Pons: la obra que estich acabant me té tan ocupat que no puch ser llarch, pues los impresors me tormentan a cada moment. He sentit molt la mort del S.or Hernández pues crech valia més que son fill in pace requiescat. Altra li escriguí hi havia uns 15 dias, en la que parlava de vales y a ella me refare[s]ch. Las inscripcions Morunas, el llibre del Dr. Ramis y el corn de mar, pareix se quedan a Marsella, pues no he rebut encara res; de tot li dono infinitas gràcias. Mr. Ismail és partit per la Suècia, és home de garbo, però un poch massa bo, pues no dexa de trobar qui lo engaña. Lontano fa un viatge que jo desitjaria fer, crech me profitaria més que a ell y tendria el gust de vèurer mon germà que stimo de tot mon cor, encara que no me scríguia ni una línea. Un milló de cosas a la estimada sàvia (viña y Yglésia), a la querida germana anequi pot dir que ja hi ha un any que estàvam per partir de Marsella y que dins dos mos tornarem a vèurer, pues aquí tenim paraula y no tenim por de la mar, come certa gente che promette et non tiene, atrapa; mil expresions al estimat cuñat y a totas las nebodas, al nebot y amichs.

                                                                                                                                  Son fill y servidor            

                                                                                                                                                  Orfila 

París 13 Matx 1817

Comments