M.T. Sanitat: Conversa entre l’amo en Bernat i Mestre Torrat

Bme-1836c-3.1

            L’Amon Bernat. Dèu mus do bòn dia, Mtre. Turrat, que tál com vá de salut?

            Mestre Turrat. Bòn dia que Dèu mus do, va molt bè l’amon Bernat, y quin señal tant dematí?

            L. B. Jò hè vingut dematinet per fèr aferrá se múla, y voldreu creurer que m’ hè divertit molt a ca ‘s ferrè am b’ una grepada de peperóts que llitgian, qui ‘ls deyan es diaris.

            M. T. Si? Y que ‘s que deyan aquets diaris?

            L. B. Deyan tantas cózes; veys, èra una convèrsa entra un tal Esquirol y un tal Biá, sobre un fí de ‘s puticari y un tal Cain, furestè.

            M. T. Idó, y que deyan d’ aquets dos homus?

            L. B. Deyan que ‘s puticari era un ignorant, y que no sabía res perque avia estudiat en frares, qu ‘en Cain era un vèy molt xarredò qui ja fá testerinas y qu’ es menestrals, gènt molt honrada, de bons sentiments y qui van en tota franqueza, es van dixar engañar de aquets y altres homus, qui mesclant óus en caragols, diu, que van cumpondre un bugat qui no va se aclaridó.

            M. T. Y no esplica de que va ser aquet bugat?

            L. B. Que sè jó: diu que van anár á la Sala acompañáts de ‘s Governedó, que feyan un Batalló nou y que ‘s puticari els prometia pá y pesete, que...

            M. T. Caramba, l’ Amon Bernat, jo d’ aquest asuntu an sè bè la prima: y ancare tènen cara de rallá s’ Esquirol y en Biá? Are vènen á dirmos qu ‘s menestrals es gènt molt honrada y de bóns sentimènts? Antes, antes va di en cañot; ell no ayá vuit mezus que tot Mahó era un córn qu’èram lládres y asesinados, perque damenávem que arreglásin es prèus des blat una miqueta á n’ els des nostrus jurnals, y que mus tornasin es dublerets subrants de se quinte. Mirau, l’ amon Bernat, vos ja sabeu que lañy pasat aquet dimoni d’Esquirol, Biá y molts d’ altres, mus van vendre es blat á 25 ó 30 sóus se barsèlla, per espáy d’ un munt de mèzus, qui mus van fè vendra fins se camia per pude duná un muset de pá á nes nostrus infans; grácias á Dèu va arribá se cuita, peró que van fè èlls, es pulisons? cumensáren á ambarcá y mes ambarcá blat, á pujá y mes pujá es prèu, sensa vule pagá un dineret mes cara se nostre feyneta, com aquell qui diu escáña qui ‘scáña, fins que vam arribá á un punt que já no podiam manjá. Jó, vista de axó y que já no tenía res que vendra, perca l’ añy pasat mu van fe vendra tot, vatx comensá á cridá y més cridá, peró que vuleu que vos digui, èlls just tenian cor de dimoni, no ni va ‘vè ningun qui, sebènt qu‘es menestráls es gent tan honrada y de tan bons sentimènts, vagi dir mèstre veníu, que jò promet de dárvos es blat á un prèu arreglat á se vostre feyne, ó bé de pagarvos se feyne á un prèu arreglat á n ‘es des blat, ells s’en van agordá próu, sabeu que guéran volgut, pujá es prèu des blat fins dalt se teuláda, y devellá es de se feyna fins baix de ‘s sotorrani. A la fi ni va’ vé d’ altres, qui mes apurats ò atravits que jo, varen comensá á fèr rol-lets y mès rol-lets, diènt, per aquin motíu los havian de fé anár afamats, qu ‘ells no tenian feyna, y que cuant ne tenian guñáven 30 dubles per jurnal, qui just bastáven per pastá une bercelleta en se semmána, y per consecuènt si havía de puzá un remey.

(...)  

Comments