L’home i la dona

Bme-1891c-2.1

    S’ homu y se done


    Còm nesqué s’hòmu? Ja es sap:

Va surtí en gran eltivese,

D’entre se neturelese,

Fént dets enimals es cap.

Y se dône?—Exí côm éll:

No vengué d’altre menére,

Sent se séue cumpeñére,

En s’esperit y se péll.

    Còm totes ses demés côses,

Se cunsérven e nel mon.

Y per demustrar que i son,

Seguexen, côm fan ses rôses,

Ets abres, es perdelets,

Es péxus, cabres, gurmans,

Cunis, matxus, quevalls, cans,

Y demés enimelets.

    Turnerán, côm torne tot,

E se cumune del mon,

Perque e le tèrre si fon

Lu qui néx bé y de rebot.

Y si per víure engullexen,

Tot lu qui els e vé devant,

En ne murí, es desencant

Será, servir qui’ls servexen.

Comments