I

            Honrant la Verge Maria

Un glosat jo ne vuy fer,

O de gloses un paper

En forma de poesia.

Si amb sa seva llum me guia

Pens que anirà boni bé.

 

                       II

            ¡Oh preciosa Peregrina!

Qui del Toro has devellada

Per anar a fer una passatjada

Per sa terra menorquina.

Avui sa gent campessina

Ja t’ha ben regositjada.

 

                       III

            Començà a últims d’Agost

A anar par la pagesía,

I de Octubre al tercer dia

A Alahó va tornar venir

Havent deixat per es camí

Rosaris d’orfebreria.

 

                       IV

            Es de Biniguarda Vell,

De s’Artiga i Son Puig Gran,

Temps a venir contaran

Com he hi va fer sa passada,

Sempre ben acompanyada

De gent des poble i del camp.

 

                       V

            Cada boca de camí

I tots es llocs des trajecte

Tenen per la Moreneta

Enremades de jardí.

Qui ho pot tenir mes fí

Per l’esquerra i per la dreta.

 

                       VI

            A Llumenes no hi va anar

Perque no tenia temps;

Tampoc va anar a Binixems

I mols altres llocs deixà

Pero a Loreto hi trobà

Un hermós recibiment.

 

                       VII

            De Loreto tornà anrera

I va a Torrauba d’En Salort

Qui havien enremat fort.

Se músique allà l’espera,

I gent devant i derrera

L’acompanya de bon cor.

 

                       VIII

            Torraubas i Torraubets,

Son Fabiol i altres vesins,

En que no tinguessin pins

Tot o van ben adornar,

I a cap funció van faltar

Es vespres i es dematins.

 

                       IX

            De Torraube d’En Salort

Sense anar per carreteres

A Alcaidús d’En Carreres

Van arribar aquell tresor

Qui té més valor que s’or

per ses families enteres.

 

                       X

            Per Cotaines va passar

Aquella Reineta nostra

I a ses Casas de Son Costa

La varen aposentar;

Es vesins que hi van anar,

Germans, va ésser cosa grossa.

 

                       XI

            Cutainet i Cazulans

Cutaines i Son Acassana

Tothom es va ajuntar en gana

Gent jove, petits i grans;

Ses al·lotes i es bergans

Qui mes pudia fer ufana.

 

                       XII

            Son Xenxo ne té una història

Que tothom pot recordar,

Hi va neixer un Capellá

Qui es segur que està a la Glòria.

Tots tenim dins sa memòria

Es martiri que va passar.

 

                       XIII

            Un altar allà hi havia

També molt ben adornat.

Una Missa han celebrat

Honrant la Verge Maria

I el Rosari cada dia

Amb es vesins han resat.

 

                       XIV

            Es pagesos y senyors,

Majorals y gent del camp

Han posat empenyo gran

I s’ha gastat mes tres que dos.

Es pobres traballadors

Mai havian disfrutad tant.

 

                       XV

            San Domingo van tenir

També la Mare de Déu,

Es majoral, com a seu,

perque es senyor no era aquí,

Tot ho va distribuir

Sensa cap mica de greu.

 

                       XVI

            Biniadris i Sant Vicent

Aixi com Torrellaçans

Gent de per costés i plans

San Bartomeu i Torraubenc,

Tots en varen formar un grenc

I en torn de la Verge van

 

                       XVII

            Los qui no tenen creencias

Trobaràn una heregia

Tot lo que se pagesia

Ha tingut d’impertinencies.

Es que dins ses consciencies

Hi duim la Verge Maria.

                       (...)