Es un fet que fa entristir

i fa molta compassió.

Si teniu atenció,

en gloses us ho vui dir

des modo que va morir

un jove natural d’Alayor.

 

  Nomia Basili Pons

de vint-i-vuit anys d’edat:

un jove molt educat,

amb totes ses il·lusions;

de molt bones informacions

per tots es qui l’han tractat.

 

  Nou mesos, que era casat,

amb gran goig i alegría,

amb una jove distingida

d’aquesta vesindat.

¡I ditxa i felicitat

acabà en tan trist dia!

 

  Na Magdalena Cardona

era s’esposa estimada.

Ella molt enamorada,

per ser tan bona persona.

¡I ditxa tan acabada

li durà tan poca estona!

 

  S’estimaven amb deliri,

en santa pau i unió.

Tant ella com en Basili

se tenien gran amor,

tenint es seu domicili

en es poble d’Alayor.

 

  A Ferreríes van anar,

es diumenge avant passat,

per sa família abraçar

i ses altres amistats,

i també veure jugar,

aquí es campeonat.

 

  Des futbol aficionat,

i era molt bon jugador:

aquí mateix, havía jugat,

tan sols per afició,

essent s’animació

des poble entusiasmat.

 

  Aquí, es dia van passar,

a cas sogres van dormir,

i ocasió varen tenir

per amb sa familia estar,

i amb ets amics conversar,

que molts en tenia aquí.

 

  A les deu des dematí

era s’hora assenyalada:

ells havien de partir,

amb un amic qui passava.

De ca seva es van despedir

am una forta abraçada.

 

  A la fi varen partir,

a tothom donant sa mà;

dins es cotxo es van posar,

per mai més tornar sortir

¡Poc se devia pensar

allà dins haver de morir!

 

  En es pont de «Son Granot»

mala revogida hi ha.

Un camión van notar

que per cert era molt prop;

ells es van arreconar,

per no rebre un mal cop.

 

  Quan arribà es camión,

allá se va desviar,

i a s’auto li va pigar,

i li va encendre es motor;

¡Just apareixia un forn...!

¡Ningú el va poder apagar...!

 

  Aquí no es pot explicar

allá dins lo que passava:

amb gemecs tothom cridava

i no es podien salvar:

«¡¡Veniu-mos a auxiliar,

¡¡Oh mu mareta estimada!!»

 

  Quan es motor explotá,

en Basili quedá sens vida:

abeurat de gasolina

el pobre jove expirá...

¡La seva esposa ferida

i el seu espós mort allá!

 

  Es un cas molt horrorós,

que ses pedres fa plorar.

Ella feia un gran plors;

ningú l’anava a auxiliar.

Veia cremar el seu espós,

i no ho podia aturar.

 

  A tots ets Sants invocava,

també a la Verge María.

En aquells moments, tenia

el cor qui no bategava.

¡En Basili, alla, perdia,

deixant-la desconsolada...!

 

  «¡Oh Déu meu! —ella exclamava,—

teniu d’ell pietat.

En el cel donau-li entrada,

ja que era tot bondat,

i per tota l’eternidat.

s’ánima tengui salvada!»

              (...)

 

  Va ser un dia de gran dol,

llevant tota s’alegria;

plorant, amb gran desconsol,

tot es poble allá acudia,

i fins semblava que es sol

que també se’n ressentia...

              (...)