Josep Maria Quadrado: En la coronació de la Mare de Déu de Lluc

Bme-1884-2

  Ama ‘ls penyals la Verge soberana,

Que son grahons pe ‘l cel hont resideix;

Ama ‘ls penyals, y escullintse peana

En los de Lluch son trono hi estableix:

  Ama ‘ls penyals d’ hont baixa l’aygua viva,

Per fer brollar de gracias manantial;

Ama ‘ls penyals, els de pujada aspriva,

Que ab fe y trabay la súplica mes val.


  En lo ayre pur, com la intenció ab que prega

Lo cor feel, María se complau,

En lo ayre pur que per lo bosch gemega,

Y pe’ ls barranchs mermula ò siula brau;

  En lo ayre pur de reures y d’auzinas,

De flors silvestres, de sutils perfums,

Qui, despertant inspiracions divinas,

Mata passions, nodreix sanas costums.

 

  Entre ‘ls niguls qui trescan per la serra,

De estiu volant, d’hivern posanthi rel,

Entre niguls s’assanta aquí en la terra

Com per semblant la pintan en el cel;

  Entre niguls qui á la devota imatje

Dosser d’encens li fan al descubert,

Y sota ‘ls peus rendeixenli homenatje

Per lo baix mon qu’ allá en els plans se pert.

 

  Llums son que ‘l cel, María, en vostra gloria

Per l’illa encén, y Lluch es la major;

Llums son del cel Eu Puig i la Victoria,

Inca, Bon-any, Gracia, Sant Salvador;

  Llums son del cel corrent de nit á estonas

De cim en cim, y Lluch la senya ha dat,

Far resplendent qui atravessant las onas

Crusa sos fochs amb los de Montserrat.

 

  Reyna del mon ab nom divers tot poble,

Com tot estel fent eco als xerafins,

Reyna del mon, en Lluch, en cort tan noble,

¡Coronaula, plegats los mallorquins!

  Reyna en poder, amb or y pedrería,

Reyna en amor, ab prechs y afecte gran,

Reyna y patrona coronada sia,

Com pe ‘ls passats, pe ‘ls sigles que vindrán. 

Comments