Joan Soler: Sapphira

Bme-1779-2

                                                                Escoltau esta Historia, amants de la justicia,
                                                            Ahont veureu l’innocencia venjada, ab gran delicia,
                                                            I qualsevol sieu qui sords a la rahó
                                                            Seguiu precipitats l’impuls de la passió,
                                                            Volant de crim a crim, de furor a furor,
                                                            Deteniuvos, llegiu y tremolau d’horror.
                                                            No per mourer pietat este cas s’es fingit,
                                                            No ; per la vostra instrucció la veritat s’ha escrit.

                                                                Ramis, gran cor, siti d’humanidat,
                                                            Es digne d’inspirar y de sentir amistat.
                                                            Vos qui eternizau, ab versos victoriosos,
                                                            De la enveja y del temps a dos amants virtuosos,
                                                            Mos versos inferiors dignauvos acceptar ;
                                                            Vostre geni ni puch ni pretench igualar.
                                                            De Constancia, pero, Sapphira acompañada,
                                                            Si queda monument d’una unió inviolada
                                                            Jo seré satisfet ; no desitj altre honor
                                                            D’amich vostro lo nom que es mes qu’el nom d’autor.

                                                                Carlos el Atrevit en Borgoña reinava,
                                                            Son valor invencible sos estats dilatava.
                                                            Magnanim, humá, generós y sincer,
                                                            Magnifich en premiar, en castigar sever.
                                                            De Rhynsault, vell guerrer, volgué recompensar
                                                            Sa pericia y coratge y el succés militar,
                                                            Zelandia li submet. Rhynsault Governador
                                                            No vela mes son cor, ansent de son Señor,
                                                            Implacable, tirá, soldat brutal, feros,
                                                            Quant Carlos era amat ell tant se feya odiós.

                                                                De Danvelt, comerciant integro, opulent,
                                                            Notat per sa bondat, l’hymen era recent ;
                                                            Jove y plena de foch que un dols amor inspira
                                                            Brillava a son costat la sens igual Sapphira.
                                                            A sa sola virtud sa hermosura cedeix,
                                                            De tots los ulls es centro y tots los cors uneix,
                                                            Digno y feliz parell si esto hagués durat!
                                                            Rhynsault la veu, l’admira y d’ardor abrazat
                                                            Ja la vol posehir : versat en traicions,
                                                            Ab art, de veurerla fa naixer occasions ;
                                                            Vol Danvelt per amich, alaba sa belleza,
                                                            Fa fingir a sos ulls la tímida tendreza.
                                                            Sapphira observa tot, sas intencions sospita. 
                                                            Son caracter coneix y sa presencia evita.
                                                            Rhynsault furiós de veures rejectar
                                                            Per forza o per engañ son intent vol lograr.
                                                            D’un enemich del Duc una carta imitada,
                                                            Que preten ha sorprés a Danvelt enviada,
                                                            Es el vil instrument de sa mes vil passió.
                                                            Danvelt subitament tencat a la presó.
                                                            De cadenas circuit, del crim es acusat
                                                            Y per nobles esclaus a morir condemnat.

                                                                En va parents, amichs, la ciutat consternada.
                                                            Corren al oppresor, sa gracia els y es negada.
                                                            Procuren vanament sa avaricia tentar ;
                                                            Rhynsault de cap manera vol sa mort dilatar :
                                                            Dins d’una hora veurán son suplici terrible ;
                                                            Cessian inutils plors, Rhynsault es inflexible.

                                                                Que passa are en ton cor, virtuosa Sapphira?
                                                            Vola al Governador per aplacar sa ira ;
                                                            Los cabells espargits, los ulls plens de terror,
                                                            En sa cara la mort, en son pit el dolor,
                                                            Prostrada davant ell implora sa clemencia :
                                                            « Ah, Señor, suspeneu tan cruel sentencia,
                                                            « Innocent, innocent es mon espos amat ;
                                                            « Per vos, mon Deu!, lo jur, sempre feel ha estat.
                                                            « Algun enemich seu lo priva de la vida.
                                                            « Vos ab ell, oh Señor! voldreu ser homicida?
                                                            « No; preniu sos tresors, per ma má vos los dona,
                                                            « Preniu mos bens, també; mon cor los abandona!
                                                            « De nostra patria lluñ puguem, ay!, exilats
                                                            « Beneirvos, Señor, y viurer desditxats.
                                                            « De nostros cors units sia unida la sort ;
                                                            « Concediuli la vida o donaume la mort.

                                                                                        (...)
Comments