Bme-1809-2

    Un subjecte va venir
a Maó a passetjar
i quant manco heu va pensar
mal de masclí va tenir.
    Ell li deia mal de mare
i, confús i retgirat,
veent que es ventre estava inflat,
hei féu anar sa comare.
    —Comareta del meu cor,
jo em trob amb molt de perill;
això què és, filla o fill,
digau-m’hó, que em muir de por.
    Sa comare el va polsar
i sa llengua li féu treure
i li aconsellà de jeure,
que això era bo per curar.
    Ella també li va dir:
—Vostè no ténguia tristor,
i no tèmia de sa inflor,
que es mascles no he vist parir.
    —Es mal qui el té aturmentat
de es ventrei és que li ve;
i jo prest lei curaré
per medi de un bon pegat.
    —Sí, comare, ell li va dir,
posau-ne tants com voldreu,
que sols que vos me cureu
no faç cabal de sofrir.
    I luego, de sa camia,
es faldaret es va alçar
i lo que degué mostrar
podeu pensar què seria!
    Sa comare qui el va veure
tant promte i determinat
li féu posar es pegat
i ell com un tonto va creure.
    Ella en açò va anyadir
que si es pegat no bastava
un servicial li ordenava
qui es mal li faria fugir.
    —Oh, comareta estimada,
qui heu vingut per el meu bé,
el servicial jo pendré
i molt més si vos agrada.
    —Criats, criades, correu,
que vénguia es cirurgià.
I aquest li demanà.
—Senyor, què és lo que voleu?
    —Què vull? Que un servicial
des de luego me heu de dar.
—Sí, senyor, i pot confiar
que jo no li faré mal.
    Des de luego es pacient
damunt es llit de biaix,
es cul alt i es cap baix
va esperar l’adveniment.
    Es cirurgià va enllestir
sa xeringa i, ben armada,
li embocà tal torrentada
qui sa panxa li va omplir.
    —Ara conec que va bé,
va dir en es cirurgià;
i veiau de fer-vos allà,
sinó jo eus ben compondré.
    Es cirurgià bé frissava
pero antes que se apartàs
ja en va tenir per es nas
i es vestit tot li ratjava.
    —Per cert que vui tenc mal dia,
digué es cirurgià mostós.
—Senyor, què és lo que heu fet vos,
que en tenc fins a sa camia?
    Cirurgià, fei-vos enfora,
es senyor li replicà,
que conec que encara hei ha
cosa qui vol sortir fora.
    Es cirurgià retgirat
luego corrent se’n va anar
a casa seua a mudar,
tot ben mostós i banyat.
    Apenas hagué partit
que es subjecte altra vegada
disparà tal andanada
que va omplir tot es seu llit.
    A la fi se és aliviat
de aquesta estranya quimera
però no de sa tontera
pues mai ne estirà curat.