Conten uns paperots veys y antics que qui sab d’on surten, qu’una vegada —era en temps en que ses gloses y cansóns anaven a la baldó— hi havía escampats per s’Illa uns quants glosadors de cap de brot qu’anaven contrapuntant y guerra a qui pot, per veure qui ho feia millô. Un d’ells, segú es qui creia fer ho més bé, va passar-se pes cap de defiar an’etz altres; fent corre sa veu de que un día donat se trobassin tots dalt sa[1] montanya del Toro, per provar-se. N’hi van compereixe de tots es pobles i es pot dir que representant casi tots es oficis. De tot lo que van cantar aquells bons glosadors, en honor de la Mare de deu del Toro, aquí davall va una mostra. Lo demés se deu ve perdut, perque aquells papers estaven molt esquinxats:

 

                                                                    Glosador I

   Glosadors, fís de la terra,

Per nostra Verge cantau:

Sonadors: que’s qu’esperau

Per trempar bé sa guiterra?

 

   Que comenci, en nom de Deu,

Qui a glosâ avesat está

Qu’es més jove cantará

Darrer, si no li sap greu.

 

        Glosador II

   Per corona li daría

Una dotzena d’estrelles;

Per contâ ses merevelles

Veu de rossenyol voldría.

        

        Glosador III

   Amunt teniu vostra casa,

Qui os vol veure ha de pujâ;

No’n sap greu muntâ sa costa

Per purer-vós contemplâ.

 

        Glosador IV

   Vestit blanc i blau mantell

Per Vos, amb gust teixiría;

Perque lluin com joiell,

Raigs de sol hi mesclaría.

 

        Glosador V

   Si Vos sabates voleu

Les faré d’un tros de lluna,

Y començaré tot d’una

Perque, Verge, no espereu.

 

        Glosador VI

   Vus duc unes floreretes

Per enremar vostro altar;

Son fetes de copinyetes

Y caragols de la mar.

 

        Glosador VII

   Oh Mare de Deu del Toro!

Reina d’aquest’ illa sou

Desde que no porta‘l jou

Que la subjectava‘l moro.

 

        Glosador VIII

   Marineret que som jo,

En mals dies l’he invocada,

Y Ella com mare estimada

Ha aturat es vent y es tró.

 

        Glosador IX

   Per sa gloria de María,

També amb voltros vui cantar:

Tots es peixos de la mar

Jo per Ella agafaría.

 

        Glosador X

   Perque som pobre, molt pobre,

No mes vus puc demanâ,

Que a sa casa, ont res hi sobre

Mai hi falti un tros de pa.

 

        Glosador XI

   Jo una glosa li faré

D’un roser de roses fines[2],

Li posaré clavellines

Y floretes d’amel·lê.

 

        Glosador XII

   Un goig li vui oferî

Tot fet d’herba remeyera,

Qu’ he cuit de sa vorera,

Camamil·la y romaní.

 

        Glosador XIII

   La meua vinya y ses tanques

Son per Vos si‘lze voleu;

Així de fruita‘n tindreu

Que vus don abres i branques.

 

        Glosador XIV

   Si voleu que vus ho digui,

Poca cosa li heu donat;

Qu ‘es mereix l’inmensitat

Amb tot lo que dins estigui.

                                                                          (...)