Bme-1921-2.1 GLOSES Conten uns paperots veys y antics que qui sab d’on surten, qu’una vegada —era en temps en que ses gloses y cansóns anaven a la baldó— hi havía escampats per s’Illa uns quants glosadors de cap de brot qu’anaven contrapuntant y guerra a qui pot, per veure qui ho feia millô. Un d’ells, segú es qui creia fer ho més bé, va passar-se pes cap de defiar an’etz altres; fent corre sa veu de que un día donat se trobassin tots dalt sa[1] montanya del Toro, per provar-se. N’hi van compereixe de tots es pobles i es pot dir que representant casi tots es oficis. De tot lo que van cantar aquells bons glosadors, en honor de la Mare de deu del Toro, aquí davall va una mostra. Lo demés se deu ve perdut, perque aquells papers estaven molt esquinxats:
Glosador I Glosadors, fís de la terra, Per nostra Verge cantau: Sonadors: que’s qu’esperau Per trempar bé sa guiterra?
Que comenci, en nom de Deu, Qui a glosâ avesat está Qu’es més jove cantará Darrer, si no li sap greu.
Glosador II Per corona li daría Una dotzena d’estrelles; Per contâ ses merevelles Veu de rossenyol voldría.
Glosador III Amunt teniu vostra casa, Qui os vol veure ha de pujâ; No’n sap greu muntâ sa costa Per purer-vós contemplâ.
Glosador IV Vestit blanc i blau mantell Per Vos, amb gust teixiría; Perque lluin com joiell, Raigs de sol hi mesclaría.
Glosador V Si Vos sabates voleu Les faré d’un tros de lluna, Y començaré tot d’una Perque, Verge, no espereu.
Glosador VI Vus duc unes floreretes Per enremar vostro altar; Son fetes de copinyetes Y caragols de la mar.
Glosador VII Oh Mare de Deu del Toro! Reina d’aquest’ illa sou Desde que no porta‘l jou Que la subjectava‘l moro.
Glosador VIII Marineret que som jo, En mals dies l’he invocada, Y Ella com mare estimada Ha aturat es vent y es tró.
Glosador IX Per sa gloria de María, També amb voltros vui cantar: Tots es peixos de la mar Jo per Ella agafaría.
Glosador X Perque som pobre, molt pobre, No mes vus puc demanâ, Que a sa casa, ont res hi sobre Mai hi falti un tros de pa.
Glosador XI Jo una glosa li faré D’un roser de roses fines[2], Li posaré clavellines Y floretes d’amel·lê.
Glosador XII Un goig li vui oferî Tot fet d’herba remeyera, Qu’ he cuit de sa vorera, Camamil·la y romaní.
Glosador XIII La meua vinya y ses tanques Son per Vos si‘lze voleu; Així de fruita‘n tindreu Que vus don abres i branques.
Glosador XIV Si voleu que vus ho digui, Poca cosa li heu donat; Qu ‘es mereix l’inmensitat Amb tot lo que dins estigui. (...) |
Scripta online > Scripta menorquina >