Francesc Cardona: Ramells

Bme-1869-6.1

Ramells. "Aquest costum es molt bò, té fonament en sa teologia mística qui diu que después de cada meditació deven fernós un ramell d'ella per olorarla tot lo dia (resumin en un proposit lo que haurem meditat y durló a la memoria per posarlo en práctica).

       Pero compromet en cert modo lo predicadó... perque, vamos, quin vos teng de duná... Y a ramells de molta vista qui no duren gens... de bons colós qui no fan oló... de mala presencia y de bons aromas! de tot bò, colos, oló y duració pero duen espinas... Per altre part axó es terra de remells... Ay de mí! Y quí endevina es gust de tants!

           Per pó de no disgustar a colcú vax a denarvosné un a cada un... y dos o tots y tres a tots...

            Ramell a n'els ancianos (comenzem per ells com a mes dignes de respecte) que pensin que lo que el resta de vida no pot ser ja molt y per lo tant qu’es precis aprofitarlo, tot sens perderne gens per salvar lo restant las faltas pasadas preparantse per es judici.

            Ramell a los joves: que no se fiin de sa juventud perque sol ser traidora, engana a molts... no moren també els joves de tota edat? No perque un tengui pocs añs deu fer pocas bonas obras y... ni moltes de malas... cuant mes jove es s'abre tant mes s'el cuida perque arribi a vei, es crii guapu y faxi fruit... sa juventud se déu a Deu.., si voleu acabá bé, comensau-i". (Conclusió de Sa Curema en San Lluis, 1869).

Comments