Exemplaritat

Bme-1934-8

            Si giram els ulls enrera, vers aquella data gloriosa del 9 de Juliol de 1558, diada que ressalta sobre totes les altres de l’any per estar il·luminada amb ardor patriòtic, tal com se destaca, entre les tenebres de la nit, la flama d’un fester encès, que com cabellera ardent s’aixeca cap al cel, ens pareix que res nou tenim que apendre d’aquells alts fets, que plomes ben tallades i boques autorisades han presentat a nostra consideració en tots els aspectes dignes d’admiració o mereixedors de lloança.

            Erram, peró, si tal creim. Passant la vista sobre les planes de nostra història que parlen tan minuciosament d’aquells fets i de totes ses conseqüències, trobarem encara, quantes vegades ho fem, prou substància i prou matèria per presentar a la consideració de nostres compatricis alguna nova modalitat, de valor o virtut, digna d’esser admirada o imitada; talment com qui arrenca una i altra vegada d’una mina inagotable l’or que està amagat allà dins en brut i que es convertirà en mans del artífic en joies precioses que faran ressaltar la bellesa d’una dona, o en valuoses monedes d’or que seran d’una gran utilitat per a les transaccions comercials.

            Deixant de banda, per avui, tractar de les prudents i encertades disposicions dels governants locals per resistir l’enemic; l’ardor dels sitiats en el combat; l’heròica defensa; la decisió dels cabdills de no entregar la vila, defensant-la fins a la mort; les vides ofertes en holocaust cruent a la pàtria estimada; el sacrifici de tants de ciutadans; tot i rendint-lis l’acostumat homenatge d’aniversari, no ens entretendran, per aquesta vegada, tan altes gestes, per més que mereixen com sempre, el tribut de nostra admiració.

            Figurau-vos, en tràgica i dolorosa composició de lloc, que una vegada invadida, assolada i encesa pertot arreu la vila pels turcs sadolls de sang, cansats de rompre, destruir i saquetjar, no espereu que quedi aqui extingit el seu desig de venjança i el seu odi implacable ni que en tenguin prou amb lo que tan iniquament han arreplegat per cases i palaus, entornant-se d’allá on han vingut per a no tornar mai més... ¡No; la tragèdia dels habitadors de Ciutadella en l’any 1558, no fineix tan prest! Únicament els qui han comprat amb la seva sang honorable la glòria venidora, no necessiten més que unes mans pietoses que tapin el seu cos amb la terra sagrada de la pátria.

(...) 

Comments