Bme-1845-3

        Interior d’una casa de pagès: la cuina. Al voltant de la foganya hi ha alguns tabalets. En escena el majoral, En Bernat i En Pasqual.

majoral:

            Hora és ja que mos juntem

            per passar aquesta vetlada

            i en venir sa matinada

            el camp ja recorrerem.

            ¿Que no és vingut En Tomeu?

            A fe que és un bon cabrer.

            Mirau a quina hora ve,

            sens reparar en fred i neu!

            Posau més llenya en es foc

            per quan ell arribarà,

            perquè es pugui bé escaufar

            assegut en aquest lloc.

            I tu, Bernat, en Moreu

            deu guardar bé es moltons?

bernat:

            Per guardar pa i flaons

            és un ca qui no té preu.

majoral:

            Idò, ¿i en sentir renou,

            es polissó, que no lladra?

bernat:

            Així com ell és molt lladre,

            lladra quan no sent renou.

pasqual:

            ¿Que t’ha pres es berenar?

bernat:

            Ai, Pasqual! Qui t’ho ha dit?

            sense jo haver-lo sentit

            tot quant duia em va menjar.

pasqual:

            ¿I com saps que és En Moreu ?

bernat:

            Perquè quan de tu fugia

            darrera jo me’l sentia

            qui se’n venia peu peu.

pasqual:

            No passis més endavant.

            ¿Ara vols dir que és es ca,

            que t’ha pres es berenar?

            Ah Bernat, que ets de farfant!

            Mon pare, la veritat

            davant tothom la puc dir:

            En Bernat no és bo a servir

            perquè ha tornat malcriat.

majoral:

            Calla, que m’informaré

            de lo que passa, Pasqual!

pasqual:

            Trob que no faríeu mal

            i jo vos ho aprovaré,

            perquè, a pesar del dimoni

            i de ses trampes que em fa,

            jo tenc un sant ermità

            qui em farà bon testimoni.

                        Vénen En Tomeu, Na Prudència i Na Lleonida.

tomeu:

            Bona nit, lo majoral

            amb tota la companyia!

majoral:

            Tomeu, que bona nit sia

            per tothom en general!

            Defora com va de fred?

tomeu:

            Per mi no fa mal estar,

            perquè m’ha fet escaufar

            s’amor d’aquest flasquetet.

bernat:

            I tu véns tot tremolant!

tomeu:

            Motiu per esto en tenc prou.

majoral:

            Idò, que hi ha res de nou?

            Com és que t’has torbat tant?

tomeu:

            Perquè antes de jo arribar

            s’ermità allà m’ha trobat,

            qui m’hauria ben perxat

            si no arrib a anar a voltar.

majoral:

            Com s’entén? Així va això?

prudència:

            Nostramo, jo vos tenc dit

            que em sembla el mal esperit.

lleonida:

            Ai, Prudència, que em fas por!

bernat:

            Vamos, voltros m’atordiu

            i me dau un bon espant.

pasqual:

            Voleu callar?, que és un sant.

            Mirau, amb sa cara ho diu

            que sempre fa penitència.