Bartomeu Ramis: Enterraments a les esglésies

Bme-1818-10.1

NÒTA 

        Essent aquest discurs pròpiament per l’us del pòble s’ha prócurad en quant pussible qu’ell estigues escrit ab un estil simple, y clàr y del modu qu’actualment parlam el menurqui; y per lo matex s’ha dexad l’r final d’alguns infinitius en los que may la prónunciam, y aparexería estrañy si lo fessim. Sempre qu’en una sil-laba es fa sentir el sò de l u es posa esta lletra, y no l o en son llòch. En alguns mots s’ha usad de gz, y en altres de cs en llòch de la x perque estó fa la seua prónunciació mes segura. Demunt una vucal uberta ò plena, y per lo matex d un sò grave s ha pusad el accent grave. Sóbre d’una vocal d’un sò elevad, sutil y agud s’ha pusad el accent agud. En fi s’ha prócurad que l’órtografia fos cunforme a nostra actual pronunciació.
(...) 
        Nó hi hà res qui siguia mes preciós que la salud, perque sens ella, per res pòden servi tots es bens del Món. Ninguna còsa dòns, deu esse ubservada ab mes rigór, que la que interesa a la salud publica; perque estu nus inpòrta a tóts en general, y a cada un en particula; puisque sas causas qui produexen sas malaltias no respècten edad, secsu ni cundició.
        Res es mes necesari per cunservar la salud, com el respirar un ayre pur. En res dòns es deu teni un major cuydadó còm en cunservà la puresa del ayre de las Ciutads, y pòbles, y en evità tot lu que pòt currumprel.     
        Puisque com diuan els mes celebres Metges, res pod esse cumperad a la malignidad de l’ayre tencad, y carregad dels vapórs qu’egzalen tots es còssus, aun des vivents.
        El cas mólt funest que succei en Juñy de 1756 en las Indias Orientals en la Ciutad de Calicut confirma la veritat de lo que diuan estes Autors. Es el cas: Qu’havent tencad per orde del Vis-Rey de Bengale 146 presunes inglesus entre militars, y neguciants dins una mólt petita, y estreta presó dita el furat negra, qui no tenia mes que duas petitas finestras al punent ab retxats de ferru: En pocas horas en muriren dels dits presunes 123, per haverse el ayre currumpud, y empestad per las egzalacions dels matexus, per no puderse renovà, ni ventila perque aquell lloch estava mólt tencad; y per estar el ayre ja despuseid de casi tota la virtud d’entretenir la vida.
        Y que será de sas egzalacions des cadavers? Quina còsa dòns pòd esse mes perjudicial a la salud, com el haver de respirà per mólt de temps un ayre mefitic, ò empestad per l’egzalació de mólts de cadavers en un llòch tencad, y pòc ventilad com són las Iglesias?
        Aquest ayre currumpud intruduid dins els pulmóns, y canóns del lleu per medi de l inspiració; y dins el ventrey per la deglutició de la saliva; ò per es pòrus de sa pell per l’absórció, y d’alli pessant dins la massa de la sang, y dels humórs, deu de precis currómprels, y causà melaltias, y febres putridas mes, ò menus graves, segóns son grau de currupció, y fòrsa, y segóns la dispusició dels subjectas qu’il respiran.
        Las substancias vegetàls, y animàls estan subjectas quant se destruexen, ò dissòlen, a una currupció, y a las hòras despedexen de si uns vapors fetidos. La currupció dels vegetals es mólt mes lleugera que la dels animals; y entre aquets la dels homus es la mes fòrta currussiva, y fetida; lu qui pruve dels aliménts animals, y forts qu’ell usa. Si el abitar, y respirar un ayre currumpud en llochs uberts prop de lagus, ò ayguas estegnants poc prufundas, es tant daños com ningu ignora, particularment en l’estiu quant ellas ab las plantes, y altres substancias en ellas cuntingudas, es currompen per el gran calór del Sòl, y egzalen uns vapors currumpuds: Qui no veurà quant mes daños ha d’esse a la salud, el respirar en un lloch tencad un ayre empestad per l’egzalació de mólts de cadavers?
(...)
Comments