Antoni Febrer i Cardona: Un pecador penedit

Bme-1820-2

                                                        
                                                    Afectes d’un pecador arrepentid
                                                    Sonèto

                                                    Grán Dèu els tèus decrêts están plens d’equidad:
                                                    Tu sèmpre te compláus en esser-nos propíci;
                                                    Peró jo som tan mál, que la tèua bondad
                                                    Si em perdòna será contr’el tèu just judíci.
                                                            Si, Señòr, que l’estrèm de la mía maldad
                                                    No te permêt sinò d’ordenar mon suplíci.
                                                    Ton interès s’opósa â ma felicidad;
                                                    Y ta cleméncia espèra el cástig d’el mèu víci.
                                                            Contènta ton desitg, puisque t’es gloriòs:
                                                    Qu’et síe el mèu dolòr â tos ulls odiòs:
                                                    Castíga, que já es hóra, aquesta grán malícia.
                                                            Just el cástig será que te síe bèn vist:
                                                    Peró ¿â ne quína part ferirá ta justícia,
                                                    Que no l’hágie cobért la sáng de Jesu-Crist?


                                                                                [...]
                                                                              Sonèto

                                                            Pecadòr, mos decrêts están plens d’equidad:
                                                    Jó tèng ma complacéncia en esser-te propíci;
                                                    Al qui s’arrepentex perdòna ma bondad,
                                                    Sens per axó alterar el mèu récte judíci.
                                                            Y axí l’enòrmê pês de la tèua maldad
                                                    Já no t’há d’espantar per temòr d’el suplíci.
                                                    El mèu própi interès es ta felicidad;
                                                    Ningú perillará, si sáb vèncer el víci.
                                                            Satisfèt y contènt n’estig y gloriòs
                                                    De veurer-te contrit; y que t’es odiòs
                                                    L’abominable víci y la sèua malícia.
                                                            Castigar l’innocènt en ningun tèms m’hán vist:
                                                    Cóntre los obstinads jó eczecut ma justícia,
                                                    Y venjarè sobr’èlls la sáng de Jesu-Crist. 

 

Comments