8
Al punt tots diuen que sí,
i n’armen conversa amb ell:
jo, diu un, tenc un fusell
qui jamai me desmentí:
enmig hem de tirar-li,
diu l’altre, o be en el cervell.

            9
Uns fan veure subtilesa,
altres demostren valor:
tothom vol tenir 1’honor
d’esser de tan noble empresa,
per fer veure la destresa
que té en 1’árt de caçador.

            10
En fi, després de pactats,
uns i altres se despedeixen:
van a ca seua i enllesteixen
els ormeigs acostumats,
a dar la mort destinats
als contra qui es dirigeixen.

            11
Un fa la pólvora neta,
i bales compra a 1’estany;
l’altre posa oli en el pany,
aquest renta l’escopeta;
i així que la té condreta,
aprova que no hi hagi engany.

            12
En tal ocupació
son valor s’enfervoreix;
cada hora els pareix
un segle en duració;
i aquesta sola acció
tot son cuidado absorbeix.

            13
De nits i tot quan descansen
alguns estan somiant
que tenen la Serp davant,
i quasi del llit se llancen;
com si vegin que 1’alcancen,
i que ja estan triomfant.

            14
Per últim arribà el dia,
dia per ells desitjat;
i així que el gall ha cantat,
s’aixequen amb alegria
com si a un dinar de novia
els haguessin convidat.

            15
En un moment estan llests,
i armats tots de cap a peus:
fitores i altres arreus,
cartutxos amb bala fets,
ah! pobra serp, a on ets?
Ja pots fugír pels Freus.


            20
Així que són arribats,
van a fer la descoberta:
al·lots, anem tots alerta,
que no mos quedem burlats;
mirem bé tots els forats
d’aquesta costa deserta.

            21
Per ventura ella estarà
dins qualque cova amagada;
tirem-hi alguna pedrada,
per veure si sortirà;
que en sortir li aberbatarà
una sola escopetada.

            22
Bé miraren cada passa,
la Serp no comparegué:
i el faceto se valgué
d’aquella bella trapassa:
anau, els diu, a la caça,
jo una guarda deixaré.

            23
Així que ell la podrà veure,
jo faré dar-vos un crit;
sí, diu un, bé has reflectit;
però si me voleu creure,
primer hauriem de beure.
Ja m’agrada, aquest partit.

            24
Quan ells ja són a caçar,
la guarda qui és destinada
treu aquella serp pintada,
la posa dins un canyar,
i va corrent a avisar
que la Serp s’és demostrada.

            25
Vamos, diu ell que bé va
si en podem sortir així;
jo partiré per aquí,
i Tu, vés-te’n per allà:
si els trobam, nostra serà
la Serp avui dematí.

            26
Un qui estava conversant,
i no era amb els caçadors,
per tenir part als suors
d’una acció tan brillant,
parteix quasi flamejant,
per trobar aquells senyors.

            27
I el faceto qui s’enriu,
per fer veure que ho creu,
corre també fins que els veu;
i cridant de lluny, els diu:
hola, al·lots, veniu, veniu;
vamos, no vos atureu.

            28
La guarda ve d’avisar
que ha vista la serp per la platja
revestiu-vos de coratge,
que ella entrava en el canyar,
i antes que es vagí a amagar,
li hem de donar l’arrambatge.

            29
Aquesta bona notícia
alegra aquells campions,
per treure els perdigons,
un diu a 1’altre que frissi[a],
no és sinó fer-los justícia,
dir que ells feren de Sansons.

            30
Sens reparar a fatiga,
de correguda parteixen;
i així que la descobreixen,
un apunta, i li fa figa:
l’altre tira, i ja 1’abriga,
i els altres el segueixen.

            31
En un instant un eixam
de bales feren volar,
tot era un tro sense cesar,
bim, bum, bam, bubum, babam,
i quasi de pam en pam
tota la van foradar.

            32
En aquest temps igualment,
plantant-se en un pas estret,
i amb una fitora dret,
deia el faceto rient:
que vengui aquí la Serpent,
jo ja li donaré es net.

            33
Ben cert que aquesta vegada
ella no pot escapar;
si per aquí vol passar
li donaré fitorada:
i en tenir-la clavada,
he de fer-la aquí crepar.

            34
La Serp ferida estarà,
com no es mou del mateix lloc;
avancem sempre a poc poc
fins que vegem com està;
i tant com ella es mourà,
no deixem mai de fer foc.

            35
No, no; respon un d’entre ells
dau-me la fitora a mi,
i prompte veureu aquí
com li trauré els budells;
retirau vostres fusells,
ja és hora d’acostar-s’hi.

            36
No sents, diu l’altre, un estuf?
Poc fa que ella estufi o no;
i envestint com un lleó,
la clava i sent que fa xuf,
i a l’instant surt un esbruf
qui umpl tot l’aire de segó.

            37
Condiserau quan sorprès
queda ell en aquell instant:
caramba, diu ell cridant.
Què diu el faceto que és?
I fent molt bé el desentès,
s’estava quasi esclatant.

            38
Què ha de ser! És un pas bo,
d’haver-nos així burlat:
jamai m’hauria pensat
en tal cas veure’m jo.
Però veig amb tot això
que és un joc molt ben jugat.