Bme-1805-2.1 (...) 5 És el cas que es divulgà que per la Mola hi havia una gran Serp qui sortia; i d'aquí s’originà que un faceto intentà fer-lo veure com si sia. 6 Forma de roba, i fingeix una serp, que umpl de segó; però amb tal perfecció la pinta i la repoleix, que el qui la veu, no coneix si, en efecte, és viva o no. 7 I per fer el cas més viu, alguns senyors va a trobar, joves destres en caçar, els convida a vega i els diu: de la Mola, si veniu, la Serp havem de matar. 8 Al punt tots diuen que sí, i n’armen conversa amb ell: jo, diu un, tenc un fusell qui jamai me desmentí: enmig hem de tirar-li, diu l’altre, o be en el cervell. 9 Uns fan veure subtilesa, altres demostren valor: tothom vol tenir 1’honor d’esser de tan noble empresa, per fer veure la destresa que té en 1’árt de caçador. 10 En fi, després de pactats, uns i altres se despedeixen: van a ca seua i enllesteixen els ormeigs acostumats, a dar la mort destinats als contra qui es dirigeixen. 11 Un fa la pólvora neta, i bales compra a 1’estany; l’altre posa oli en el pany, aquest renta l’escopeta; i així que la té condreta, aprova que no hi hagi engany. 12 En tal ocupació son valor s’enfervoreix; cada hora els pareix un segle en duració; i aquesta sola acció tot son cuidado absorbeix. 13 De nits i tot quan descansen alguns estan somiant que tenen la Serp davant, i quasi del llit se llancen; com si vegin que 1’alcancen, i que ja estan triomfant. 14 Per últim arribà el dia, dia per ells desitjat; i així que el gall ha cantat, s’aixequen amb alegria com si a un dinar de novia els haguessin convidat. 15 En un moment estan llests, i armats tots de cap a peus: fitores i altres arreus, cartutxos amb bala fets, ah! pobra serp, a on ets? Ja pots fugír pels Freus. (...) 20 Així que són arribats, van a fer la descoberta: al·lots, anem tots alerta, que no mos quedem burlats; mirem bé tots els forats d’aquesta costa deserta. 21 Per ventura ella estarà dins qualque cova amagada; tirem-hi alguna pedrada, per veure si sortirà; que en sortir li aberbatarà una sola escopetada. 22 Bé miraren cada passa, la Serp no comparegué: i el faceto se valgué d’aquella bella trapassa: anau, els diu, a la caça, jo una guarda deixaré. 23 Així que ell la podrà veure, jo faré dar-vos un crit; sí, diu un, bé has reflectit; però si me voleu creure, primer hauriem de beure. Ja m’agrada, aquest partit. 24 Quan ells ja són a caçar, la guarda qui és destinada treu aquella serp pintada, la posa dins un canyar, i va corrent a avisar que la Serp s’és demostrada. 25 Vamos, diu ell que bé va si en podem sortir així; jo partiré per aquí, i Tu, vés-te’n per allà: si els trobam, nostra serà la Serp avui dematí. 26 Un qui estava conversant, i no era amb els caçadors, per tenir part als suors d’una acció tan brillant, parteix quasi flamejant, per trobar aquells senyors. 27 I el faceto qui s’enriu, per fer veure que ho creu, corre també fins que els veu; i cridant de lluny, els diu: hola, al·lots, veniu, veniu; vamos, no vos atureu. 28 La guarda ve d’avisar que ha vista la serp per la platja revestiu-vos de coratge, que ella entrava en el canyar, i antes que es vagí a amagar, li hem de donar l’arrambatge. 29 Aquesta bona notícia alegra aquells campions, per treure els perdigons, un diu a 1’altre que frissi[a], no és sinó fer-los justícia, dir que ells feren de Sansons. 30 Sens reparar a fatiga, de correguda parteixen; i així que la descobreixen, un apunta, i li fa figa: l’altre tira, i ja 1’abriga, i els altres el segueixen. 31 En un instant un eixam de bales feren volar, tot era un tro sense cesar, bim, bum, bam, bubum, babam, i quasi de pam en pam tota la van foradar. 32 En aquest temps igualment, plantant-se en un pas estret, i amb una fitora dret, deia el faceto rient: que vengui aquí la Serpent, jo ja li donaré es net. 33 Ben cert que aquesta vegada ella no pot escapar; si per aquí vol passar li donaré fitorada: i en tenir-la clavada, he de fer-la aquí crepar. 34 La Serp ferida estarà, com no es mou del mateix lloc; avancem sempre a poc poc fins que vegem com està; i tant com ella es mourà, no deixem mai de fer foc. 35 No, no; respon un d’entre ells dau-me la fitora a mi, i prompte veureu aquí com li trauré els budells; retirau vostres fusells, ja és hora d’acostar-s’hi. 36 No sents, diu l’altre, un estuf? Poc fa que ella estufi o no; i envestint com un lleó, la clava i sent que fa xuf, i a l’instant surt un esbruf qui umpl tot l’aire de segó. 37 Condiserau quan sorprès queda ell en aquell instant: caramba, diu ell cridant. Què diu el faceto que és? I fent molt bé el desentès, s’estava quasi esclatant. 38 Què ha de ser! És un pas bo, d’haver-nos així burlat: jamai m’hauria pensat en tal cas veure’m jo. Però veig amb tot això que és un joc molt ben jugat. (...) |
Scripta online > Scripta menorquina >