SA MALA PATA DE SES DRETES

Dia 10 des mes passat

van fer ses eleccions,

tothom carregat d’il·lusions

fent un trebai desesperat,

i ses dretes com a lleons

esperant un bon resultat.

 

Tota sa confiança tenien

en què havien de guanyar,

però no elsi va resultar

sa victòria que ells volien:

Es poble elsi va donar

es càstig que es mereixien.

 

De poca cosa vos ha valgut

fer tan grossa sa campanya.

Aquell jefe tan llenguerut

que volia salvar a Espanya,

es socialistes i n’Azaña

li han fet fer es paput.

 

Aquesta puntada de peu

que es poble vos ha donat

comença a ser es resultat

de lo que vos mereixeu

i per ara no vos queixeu

que encara no ham començat.

 

Ara vos han de venir

ses responsabilitats

de tots aquests temps passats

que tant mos han fet sofrir.

han fet molts d’assassinats

i es qui mata ha de morir.

 

Sense reparacions

pagareu ses vostres faltes;

no vos valdran ses paraules

ni vos tindran contemplacions.

Han d’anar a ses presons

a ocupar es puesto dets altres.

 

Molts d’obrers estan parats

sense poder guanyar setmana

i a ca seva tothom demana

quins seran es resultats.

Teniu es camps abandonats

i s’obrer se mor de gana.

 

Voltros sereu es causants

de lo que vos pugui succeir.

S’obrer està cansat de sofrir

i de fer patir es seus infants,

i molt prest haurà de venir

lo que hauria d’esser aquí,

sa justícia en ses seues mans.

 

No tingueu cap esperança

que açò no vos hagi de venir.

S’obrer està cansat de patir

i ja no vos té cap confiança.

Es poble demana venjança

i venjança ha de tenir.

 

Serà un cas molt llastimós

que es poble no el voldria,

però han vist es trebaiadors

que altre remei no hi havia

d’acabar amb sa burgesia,

amb es lladres i vividors.

 

            ALBERTO