A. Marcelina Vinent: Tristesa

Bme-1904a-2

           Ja de boira es cobreix el cel, qui estava

tan transparent i clar;

les flors i les herbetes tan vistoses

ab pressa es van secant.

Los aucellets no canten en los arbres

ni dematí ni tard,

les auronelles fugen a altres climes

a vora d’altres mars.

Los lliris del jardí tiren les fulles,

que el sòl van alfombrant.

No hi ha aroma ni vida a les altures

ni veu en los barrancs:

L’hivern boirós s’acosta,

los freds ja van entrant.

Adiós cel blau, adiós núvols de rosa,

adiós mar de cristall.

Ai, així queda el cor qui perd la ditxa,

que la il·lusió se’n va.

Hivern trist sense flors i sense aroma,

camps sense verdura, roser tot esfullat.

Comments