Bme-1904a-2 Ja de boira es cobreix el cel, qui estava tan transparent i clar; les flors i les herbetes tan vistoses ab pressa es van secant. Los aucellets no canten en los arbres ni dematí ni tard, les auronelles fugen a altres climes a vora d’altres mars. Los lliris del jardí tiren les fulles, que el sòl van alfombrant. No hi ha aroma ni vida a les altures ni veu en los barrancs: L’hivern boirós s’acosta, los freds ja van entrant. Adiós cel blau, adiós núvols de rosa, adiós mar de cristall. Ai, així queda el cor qui perd la ditxa, que la il·lusió se’n va. Hivern trist sense flors i sense aroma, camps sense verdura, roser tot esfullat. |
Scripta online > Scripta menorquina >