Joan Odon Menorca: Lloança de Ramon Llull

Bme-1502-2
Obre en llaor del illuminat y patriota nostre Ramon Llull, feta per Joanot Menorcha, minim dels qui desitjan seguir la professió y doctrina d’aquell. Tirant á la joya.

Jesus, Deu é home / ó Ramon Lull nostre
Vehent deviáveu / dels seus perfects passos
Per recuperarvos / ab estesos brassos
Clavat en lo cedre / a[n]cios se demostre.
E per cinch vegadas / fonch reiterada
La visió tanta / é no reunida
Per ço com votareu / expossar la vida
En tot sacrifici / per la fe sagrada.
La rutilant verge / de Deu mare Santa
Posat en la falda / son fill vos aporta
Y’ ls seus peus besareu / é posaus en l’horta
Dels doctors egregis / per singular planta.
E fonch transformada / é tant convertida
La voluntad vostre / ab la qui’s inmensa
Que ja mes pecareu / de mortal ofensa
Puis de Christ la forma / hagués intuida.
Dexás violaris / mullér y riqueses
Pecúlis y rendas / per lo amat vostre
Per ço lo diable / tingues del tot postre
Puis Deu alargía / á vos ses boneses.
Lo gran puyg de Randa / fonch lo academi
Ahón obtinguereu / infusa doctrina
Lo preceptor vostre / natura divina
Quis fa ser un Fénix / posant en alt gremi.
Ab devuit principis / feu ser continguda
Solució vera / per tota demanda
Provau la fe nostre / ó cosa admiranda
Puys per lo entendre / tal fe no’s perduda
Al espherich cercle / donáu quadratura
La qual Arístotil / tingué per innota
An’él Jacobita / mostrau com remóta
Es la mare Verge / de tota fretúra.
Tingues per dexetble / lo princep theolech
Portau á las timbries / lo natural fisich
Calla Avicéna / vos ver mataphísich
Y ferm arismetich / é segúr astrolech.
L’ angelich subjecte / qual sols pot apendre
De nostres potencias / la intellitiva
Dix vostre art Sancta / esser ostensiva
Y medi vivissim / á tot ver entendre.
Per ço com instaveu / cobrassem la terra
Hierusalem Sancta / qu’ el infel domina
Decretá lo Papa / la gran clementina
De Magistris prima / y medi en tal guerra.
Vist no perficián / en la cort Romana
Los sants desitgs vostres / è devót proposit
Transfretar volguereu / no tement opposit
En las cruels plaças / de gent mauritana.
Fent á Tunis junta / prengués amicicia
Ab los mahometichs / d’ ingeni mes agils
De llur prava secta / los manaments fragils
Mostrant esser falsos / é plens de porcicia.
Los quals conexieu / estár en gran erra
E cínch d’ells vingueren / al sacre Baptisme
Mirada la causa / lo tumult morisme
Maná qu’eus llensasen / bannít de llur terra.
Apres de tants actes / venint á Bugía 
E junt á la plaça / hon era lo poble
Digués ab veu alta / é ab cor immòble
La ley de Mahona / esser tot falsía.
Aprés ab empentes / colps é bufatades1
Posát en lo cartse / per vos dolsa tenda
Maná lo concili / sens havér enmenda
Prenguesseu suplici / ferít ab pedrades.
Salud de tals vincles / tos temps erudiau
Aquells qu’ius portaren / ab pressa é cuyta
Estavau alegre / puys veheu la fruyta
Del hort, vostre vida / á Deu offeriau.
Portat á la cépta / com una ovella
Per ço qu’eus senyassen / de nova tintura
E fonch vostra marcha / del cáp la fractura
Qu’ius fá morir martyr / per gran maravella.