EN PERE

           A un metge molt famós

va aná en Pere a consultar

per veure si entre tots dos

li fugiria una tos

que no’l deixava alenar.

           Aquell metge coneguent

que tot era borratxera

li va dir tranquilament:

Vos estau tant malament

que teniu la mort darrera.

           Teniu un pulmó [a] bussins

causa de sa vostra tos;

y a n’es tel de mes endins

hi teniu tres furadins

com una pesa de dos.

           Ja teniu com un cedás

sa tela de’s co, pudrida,

un cancer a dins es nas

un tumor a dins es bras

y sa melsa sufregida.

           Sa vostra sanch es mes blanca

que s’aigu des pou redó

y es mal que teniu a s’anca

que vos ratja y may s’estanca

vos durá prest a piló.

           Cuant en Pere va sentí

lo de’s metja, punt per punt

li va di, sense tussi.

—Per lo que veig ja puch di

que som un viu, ja difunt.

           —Es segú que morirás

si te tornas engatá

y lo pitjó que perdrás

es dos uys y quedarás

sense poré caminá.

           —Senyó ductó, m’ha de creure

perque no l’hi dich per riure;

¿No creu vosté que per beure,

perdré ets uys y perdré es veure

pero que no perdré es viure?

           En aquest mon tots es mals

sempre tenen un purtell.

—Ydó tayem finestrals

balconades y purtals

y conservem es castell.

                       Catsa de mistos.