Vida quotidiana al Llucmajor medieval

Bm-1367-7.3

a)

Querella per un acorralament de bous

             Berenguer Palau, masip del honrat en Ferrando Valentí, delat, [...] dix [...] que lo die de digous demunt contangut, quax hore de mig jorn aquen entorn, lo dit Ferrando Valentí, senyor d’aquest dix an aquest que anàs [a] axò d’en Jacme Salvà que havia encorralats los bous den Martí Pagomeres i havie·ls trets de la garriga, de la qual és questió entre lo dit Ferrando, Martí Pagomeres i lo dit Jacme Salvà i d’altres, e que digués al dit Jacme que li retés los bous [e], en altre manera, que·ls ne tragués i que no li donàs panyore.

            E lavors, aquest, per manament del dit Jacme, senyor seu, anà-se·n a la segada del dit Jacme Salvà, en la qual segada segaven la muller del dit Jacme Salvà, Guillem de Bas i la filla del dit Guillem.

            A la qual muller del dit Jacme Salvà, aquest dix les paraules seguents: - Madona, on és vostre marit?

            La qual no respòs an aquest, mes lo dit Guillem de Bas dix en aquest que a la casa ere e que encorralave bous den Martí Pagomeres.

            E, lavors, aquest anà-se·n a les cases del dit Jacme Salvà, en les quals encontrà infans del dit Jacme, als quals demanà de lur para, qui responeren que no·s sabien on ere.

            E aquest passà demunt les cases e viu lo dit Jacme Salvà, qui ere, ab en Pere de Montblanch, a la sagada del dit Pere. E aquest esperava aquell que vingués, e, mentre axí stave, un infant del dit Martí Pagomeres, per nom Pere, vench a aquest, al qual aquest dix que tragués los bous del corral.

            E mentre que los bous exien del corral, lo dit Jacme Salvà vench, dient: - Què és axò en Berenguer? Los bous me treyts del corral?

            E aquest respós dient: - Cor masa han andurat.

            Qui Jacme dix: - I no·m darets panyore?

            Al qual aquest respòs: - Com dar-vos he panyore de sò que és en questió?. Lexats-ho dafanir e puys fets-ne a vostre guisa.

            E mentre axí parlaven, en Pere de Montblanch vench ab armes dient: - Què és axò, En Berenguer? Partir-ho-ham ab mal?

            Al qual aquest respòs dient: - Ja Déu no hu vulla, mes val que la cort ho depertesque.

            E als, no hi hac.

            Fo demanat, si aquest donà panyore per los dits bous al dit Jacme, i dix que no.

            Fo interrogat, si aquest dix alguna vilania, ne manasses, al dit Jacme, i dix que no.

 

            Pere, fill den Martí Pagomeres, d’adat de XI anys, segons que li apar en sa fas, jurat i interrogat, [...] dix [...] res no saber, salvant que aquest, lo dit die de digous, vench a la alqueria d’en Jacme Salvà, per haver los bous del pare d’aquest, los quals lo dit Jacme havia encorralats. En la qual alqueria encontrà lo dit Berenguer, qui dix an aquest: - Sper en Jacme Salvà, si venia.

            E astant axí lo dit Berenguer dix an aquest: - Trau los bous del corral e amene-los-ten.

            E aquest lavors trasch los bous del corral i amanà·ls-se·n.

            I als aquest no y sab, ne y viu, ne y uí, car de continent se partí d’aquen.

 

b)

Baralla de comares

             Denuncia clamant en Jacme Palisser al discret en Bernat Martorell, lochtinet de batle en Luchmajor, que la dona Bartomeva, muller den Antoni Arbones, menyspresant la jurasdició reial i sensa naguna raó, havia ferida i maltractada la muller del dit Jacme i I fill seu, volent aquest ausiura, e mes enquara, injuriant aquella, li ha cridada “bagassa”.

            Enpersò, lo dit batle, volent saber veritat de les dites coses, feu la inquisició que·s saguex:

            (...)

            Bartomeva, muller den Antoni Arbones, jurada i entarogada sobra les coses demunt denunciades, dix saber sobre aquelles que la dita dona muller den Jacme Palisser, balant en casa sua (al cantó den Antoni Salvà), deya alscunes paraules de la dita Bartomeva, les quals no eran honestes.

            Axí que la dita Bartomeva dix a na Ryera pus veya: - Digats, madona Ryera, avats-ma vos vista balar que yo axaguàs la perna?

            I encontinent la dita dona muller del dit Jacme Palisser respòs dient que ella na mantia azí com al bagassa que era.

            I la dita Bartomeva respòs i dix que “qui coha ha de paya, por ha de foc”.

            I la dita dona muller den Jacme Palisser antrà-sse·n. I a cap de pessa va axir i va farir Ia infanta de la dita Bartomeva.

            I encontinent la dita Bartomeva va dir que, si son fiy sa acostava en res del seu, que ella li fariria son fiy.

            I encontinent, la dita dona muller del dit Jacme Palisser pres per la ma son fiy, i va·l acostar devés la dita Bartomeva dient: - He, tocats-lo!

            I levòs la dita Bartomeva va donà I colp al fiy del dit Jacme Palisser. I, com la dita dona muller del dit Jacme Palisser viu farir son fiy, tramès I granera a la dita Bartomeva, hoc encara tirà duas peras a la dita Bartomeva.

            I la dita Bartomeva encontinent va dar I aspanta a la dita muller i feu-la caura i tenia-la en terra, per tal que la dita muller del dit Jacme Palisser no li pogés fer mal.

            E astant axí vench n’Antoni Ferrer i va-les partir.

            Item fo enterogada, qui y era, i dix que na Ryera.

            Item fo enterogada, si fo farida de naguna de les peras, i dix que no, mas de la granera per la cara, de la qual li feu axir sanch.

            Item fo entorogada, si y sab altra i dix que no.

            Item fo interogat, si porta mala volentat ab Ia, ni altra, i dix que no.

Comments