Un Mallorquí: a) Pròleg al Diccionari mallorquí-castellà b) Mostra lexicogràfica

Bm-1878-12.1


            a)

 

            Fa ja molts d'añys que, observant es gust y afició ab que alguns joves de regoneguda intel·ligència 's dedicavan á s'estudi y cultiu de s'hermosa llengua Balear, concebérem s'idèa de compòndre un diccionari.

         Encara que s'emprêsa era gran y superior á sas nòstras fòrsas, no perdérem, per això, ni els ánimos ni s'esperansa de conseguirho; en primer llòc, perque sabiam que sa constancia tot ho vens, y en segon, perque no pensavam donarlo á s'estampa, no obstant d'estar convensuts de que era molt necessari que s'antic reyne Balear tengues un llibre d'aquesta classe, que fos, digamhó així, sa fònt ahont podrian acudir tots els qui necessidat ó desitx tenguessen de saber, ó d'estudiar sa llengua d'els seus pares, aquella mateixa llengua que mamant varen aprênder, y las sevas armoniosas frases tantas vòltas escoltaren, de sa boca amorosa de sa qui los va dar el sêr.

         Però, còm els propòsits á vegadas no's cumplêixen, perque fòrsas superiors s'hi opòsan, resultá que varios d'els nòstros amics, únicas personas á qui haviam fet sabidoras d'es nòstro projècte, y á las cuals devêm gran part d'aquest trabay, mos obligaren, á fòrsa de súplicas y de bònas rahons, á publicarlo, fentmos vêure sa gran necessidat que hi havia, d' un diccionari complet, que, al par que servis enterament per s'objècte á que s'destina, fos es còdic ahont se poguessen trobar totas sas vêus, frases y locucions de que cònsta sa rica llengua Balear; ademes de sas infinitas que de pòcs añys ensá hi han prês carta de naturalêsa y devên esser miradas còm á fillas sevas adoptivas.

           En efècte: si consideram que s'únic diccionari que tenim es el de D. Pere Antòni Figuera, que fonc imprês l'añy 1840 y en el cual faltan un nombre infinit de paraulas d'us comú, totas ó sa major part de sas que pertañen á sas cièncias, moltíssimas dels arts y oficis y no pòcas acepcions de gran número de ellas; si tenim en conte que no's donan en dit diccionari la major part de definicions, que son indispensables per entendre y usar bé y puntualment sas frases y paraulas, ab sa seva pròpia y exacta significació, se comprendrá que no havêm dit rês de mes, cuant hêm assegurat que hi havia una necessidat molt gran d'un diccionari complet.

          Acabat lo tenim: alabarlo no mos pertañy. Es òbra de molts d'añys d'estudi y de trabay pròu pesat. Donantlo á s'estampa, crêim fer un benefici al públic; y si logram merêixer sa seva aprovació, donarêm per ben empleada sa pena que mos còsta, y mos darêm al mateix temps s'enhorabòna d'haver estat útils á sa nòstra patria, que es el sòmit constant de tota sa nòstra vida.

           A sa Juventut Balear, pues, mos dirigim; á aquesta juventut intel·ligent y trabayadora, que consagra sas hòras desocupadas á s'estudi y á s'instrucció, gòitx de sa generació present y esperansa de sa seva patria. A ella dedicam es fruit de's nòstro penós trabay: el posam baix de sa seva protecció, considerant que ningú millor que ella podrà aprofitarse de sas ventatjas ab que la convida, de trobar es camí ubèrt per pujar, sens esfòrs ni congoixa, sa còsta cansada de sa perfecció, y que ningú tampòc podrá apreciar millor que ella, es benefici que tendrá aquesta tèrra estimada de poseir un llibre de sas condicions é importancia de's que li oferim.

          Aquest pensament sòl, es qui mos anima. Lluñy está de nosaltres s'idea de ganancia ò d'interes, que tenim per còsa molt baixa y mesquina, devant sa inmènsa magnitut de s'òbra present, á la cual havêm consagrat es millors y mes florits añys de sa nòstra vida. Si els resultats, que desitjam, correspònen als esfòrsos que havêm fet, gran será sa nòstra satisfacció y no menor es profit per totas aquellas personas que tengan gust y amor per sa millor de sas còsas ab que Déu ha afavorit y aventatjat sa nòstra patria.

 

            b)

 

(...)

            Aguiada. s. f. Acte y efècte d’ aguiar. Guiso. || Prevenció, disposició, preparació per alguna còsa. Apresto, aparejo.

       Aguiador, a. s. m. y f. Qui aguía de menjar. Guisandero. || Qui aparêya, prepara ò dispòn alguna còsa. Aparejador, aprestador. || adj. Lo que pòt ò merêix esser aguiat. Aparejable.

         Aguiadòt. s. m. aum. Aguiat ordinari y grosser, fet en pòc cuidado. Guisote. || Cualsevòl menjar mal aguiat ò preparat. Bodrio. || adj. y s. aum. d’ aguiat y aguiada. Mal guisado, guisote.

           Aguiar. v. a. Compòndre, amanir y assahonar es menjar. Guisar. || Cuinar, còure en els fogons ò d’ altre mòdo lo que s’ ha de menjar. Cocinar, guisar. || Arreglar, apareyar, ròba ò altra còsa per tenirla compòsta y preparada per cuant s’ haja menester. Aprestar, aparejar, hatear.

          Aguiat. s. m. Sa vianda compòsta y adobada ab bròu, espícias ò altras còsas. Guisado || p. p. d’aguiar. Guisado, aparejado. || -de carn bullida ò de sobransas. fr. Aprofitament de sa carn que ha sobrat de s’ òlla ò que abans era ja cuita, aguiantla ab algun adminícul. Ropa vieja.

(...)

          Fuy. s. m. Pessa de paper que ’s fabrica de una vegada en so mòl-lo. Pliego. || Es del llibre ò cuadèrn. Hoja, página. || Girar fuy. fr. met. Mudar de dictámen ò conversació. Volver la hoja. || Girem ò mudem de fuy, que sa epístola no es de avuy. loc. que serveix per voler mudar de convèrsa, cuant sa parla de una còsa que á algú no li agrada. Doblemos la hoja.

         Fuya. s. f. Sa part que ‘ls brots de sas plantas y arbres trèuhen en primavera. Hoja. || Sa de sas flòrs. Hoja. || Sa part del ganivet, espasa, etc., que ’s despren del mánec. Hoja. || Tròs molt prim de pa. Sopa. || Al cáure sa fuya. fr. Al principi del ivèrn. Al caer de la hoja. || Mitja fuya. La mitat de sa de paper. Hoja de papel. || Sa mitat del mocador partit de punta á punta. Hoja de pañuelo. || No ‘s mòu sa fuya, que Deu no ho vuya. refr. Denòta que no ‘s fa res sens un fí particular. No se mueve la hoja del árbol sin la voluntad del Señor. || Posar, trèure sa fuya. fr. Poblar, brotar la hoja; echar hojas. || Tremolar còm sa fuya en l’ arbre. fr. Tremolar molt per causa de pòr. Temblar como la hoja en el árbol; temblar la barba, la contera, las carnes.

          Fuyaca. s. f. Fuyaraca.

         Fuyaraca. s. f. Sa fuya que cáu dels arbres. Hojarasca, seroja. || Sa massa frondosidat dels arbres ò plantas. Hojarasca. || met. Tota còsa de pòca substancia. Hojarasca. || Esser tot fuyaraca. fr. met. Esser de pòca substancia lo que algú diu. Ser todo hoja, hojarasca.

          Fuyat, da. adj. Lo que té molta fuya. Hojoso, hojado, frondoso.

          Fuyatje. s. m. Abundancia de fuya en sos arbres y plantas. Follaje.

          Fuyetjar. v. a. Girar sas fuyas dels llibres. Hojear.

(...)

Comments