Tractat del salnitre

Bm-1640b-10.8


            a)

  Com se trau el salitre dels llexius.

 

           De qualsevol manera de les tres que es coguen les aygües, se trauhen y posan al refredador y, en la forma referida, se cobrin ab un drap de càñem y una cuberta de fust, perquè no isca el vapor, y és de ordinari traure poch salitre de la primera cuyta.

          Passades algunes hores, se trau tabeta la aygua o llexiu per los forats del refredador en uns llibrells petits o caxes, a manera de pasteres; uns los cobrin y altres no, dexant que es gel el salitre al rededor a modo de puntes de cristall y al cap de dos dies se trau ab diligència y la aygua qui resta en los dits llibrells o caxes se guarda per tornar-la coure, com en el principi, dexant la sal y terra en el sòl del llibrell. Alguns usan axí matex posar dins los llibrells unes verguetes parades perquè se afferre ab elles el salitre.

            Després se van recullint en un cubell les aygües qui són rastades en los llibrells, les quals se diuhen aygua mara o mestra, o aygües negres, qui servexen per les damés cuytes, y donan salitre ab més quantitat, posant-les dins la caldera quant se troba la cuyta casi cuyta, assò és, quant feta la prova de les tres gotes, se gela la mitat de elles.

          Quant les aygües negres estaran velles, que serà quant parexerà estar demasiadament grasses, se renovan, guardant-les per preparar les terres qui han servit.

           En havent treta la aygua mare dels llibrels [sic] del salitre, se posan a esgotar dos llibrells dins de un, del matex tamany, per espay de mitja hora, y després se arrimaran a la paret de costat perquè es vaja axugant el salitre de la humitat que li resta, y de aquesta manera està deu o dotze hores, y després se trau.

           Altres usan per axugar el salitre traure’l dels llibrells y posar-lo dins una taleca, però no·s fa tant bé com en la forma susdita.

 

            b)

            Modos de refinar el salitre de segona cuyta.

 

            (...)

        En algunes parts de Itàlia acostumen posar un poch de cendra de llenya fort, com és de reura, sarment, o piñol de oliva mesclada ab lo salitre quant se posa al foch, perquè se aclaresca, y en altres posan cals, y en lloch de aygua llexiu y en lo demés no fan differència, si bé diuhen que aquest modo participa de humitat y grassa.

          També usen en altres parts proporcionar la aygua que se posa en la caldera, assò és a vint y sinch lliures de salitre, deu de aygua ab llexiu de capitell, y se dexa bullir ab foch manso, fins que comensa a fer escuma, y en continent se aparta sens aguardar a que prengue punt, y després se té aperallat un cubell posat en un lloch alt ab son canó de caña y dins fins un palm de arena neta y rentada, y sobre ella un drap gran de càñem doble, de la manera que·u usen les dones en les bugades, y encontinent se trau la aygua de la caldera, y se dexa colar poch a poch en altre vas, y aquesta aygua colada se torna a la caldera, la qual ha de estar molt neta, y se dexa bullir fins que se conega ab la prova ordinària que està cuyt el salitre, y se advertex que quant bull la aygua, de manera que crexent, estiga per·a vessar, s’i ha de anar posant un poch de llexiu de capitell, y lo demés se fa en la manera referida.

         També se usa posar dins de la caldera ahont està el salitre ab la aygua, una olla nova buyda, per·a·què, quant bulla, caygue dins de ella la terra y viscositat que alsa, y se posa dins una pedra y passa una cordellina per les anses, lligada a un bastó, ab què se assegura que la olla no trabuch, advertint que la aygua que sobrepuja la olla no embaraça perquè se pot traure, y se va llensant dins fins que se conex ha pres punt ab la prova ordinària, y se aparta la caldera del foch y va llensant en la caldera la aygua clara de la olla, y resta molta terra y brutedat dins.

Comments