Bm-1841-2 Per una coma desèrta S’en venia un pelegrí, Cantant una cansó alegre Amb un tò de veu molt trist.
De cada pasa que dòna Feredat lí fa’s trapitj, Y tots es abres que tròba Están ò sechs ò mostís.
Una iglesia á sa voréra Va trobar de son camí: Sas pareds té molt oscuras, Es portal té molt antig.
Dalt una torre esfondrada Va sentir gemechs seguits, Com es d’una mare jova Qu’ha perdut son primer fill.
Y era un mussòl qu’ey venia, Qu’ey venia cada nit, Y no sáben d’hont venia Que ja may ningú l’ha vist.
Feya fosca, fosca negra, Quand entrar ey va dedins: No y havia altar ni ciris, Sols una tòmba allá’s mitj.
Y demunt ey resplandia, Amb un resplandor molt trist, Un llantonèr qu’aguantava Llantons encesos á mils.
Alguns axuxí s’apagan Perque s’òli han consumit, D’altres que claror no davan Se n’encénen axuxí. | Un mònjo ey ha qui’s pasetja D’un hábit negre vestit, Y riu si un llantó s’apaga, Si un s’encén dóna un suspir.
—Oh fraret, lo bon fraret, ¿Quin es aquest monastir? ¿Voldriau darme posada Per aquesta santa nit?
—Aquesta nit será llarga, En tèrra hauràs de dormir, Y no têmis qu’et despèrtan Fins qu’el mon fassa un croxit.
Jo som la mòrt: tots ets hòmos Un llantó ténen aquí: Quand se seua llum s’apaga Es señal qu’han de morir.—
¡Com tremola, com tremola Concirós el pelegrí! Ets seus uys li llagrimetjan, Es seu còr fa s’esclafit.
Un llantó que s’òli acaba Li senyalava amb so dit, Y la mort li responia: Es es teu, bon pelegrí.
—Possaumí un poquet d’òli, Que som jove per morir... Aloménos quatre gotas, Sols que bast per una nit.—
Pero sord era aquell mònjo Y es seus gemechs no sentí, Ni consòl li donaria Per bé qu’els hagués sentits. |
Scripta online > Scripta mallorquina >
