Bm-1970-2 A ca nostra hi ha dol... hi falta l’amo una cadira buida hi ha quedat... Ja ses festes sense ell no seran festes Mon pare un mal dissabte ens ha deixat.
Tot haurà mort un poc, perquè la vida d’un homo va junyida al seu voltant, s’han acabat els torts[1]..., no tendrem lloves, ni veurem poltros joves trotetjant.
Ja no vos trobarem es decapvespre, assegut a un arracés i feinejant, adobant un cabestell o amb quatre tatxes arreglant ses colleres i xiulant.
Quina mort més senzilla que tenguereu...! quina darrera feina heu acabat...! i per dues setmanes que jeguereu que de poc temps a tots heu molestat!
Avui, cercant espàrrecs per sa pleta -pels carreranys que vos vàreu senyar- hem vist una petjada d’espardenya vostra, que dins es fang vàreu marcar, i hem sentit un calfred i hem tengut ràbia de veure quines coses han romàs per recordar una vida, que és mès fluixa que una pobra potada dins es fang.
... ... ...
Jo voldria mon pare que trobassiu en aquest lloc de pau on heu ‘ribat un Cel just fet per vós, ben a gust vostro atapaït de pastures i de blats, plè de coloms, rupits i caderneres i d’anyells i d’ovelles per guardar i una fira reial de muls i egos i de poltros lluents per aregar.
Voldria que tenguessiu bona anyada i que sempre poguessiu descansar sense sols pensar mai que una gelada sa collida pogués desbaratar.
Que ses feines de s’era fossin dolces i en ésser temps d’ametlles no fes sol Que de venes de font en trobeu moltes i vos reguin s’alfaus per ell tot sol.
Que tenguessiu per vos moltes de pletes guarnides de llentrisca i de fanàs i que a s’hora de treure ses ovelles trobassiu en León i les plegàs.
Que en arribar s’estiu, damunt sa taula tengueu bons panerets de figues flors i que només diguent una paraula visqueu plè d’alegries i tresors.
Que vegeu molt de món com desitjàveu i a voluntat voleu de part a part conversant amb tothom, vos qui pensaveu qu’era una sort amb tots poder parlar
... ... ...
I que per bé de tots mos esperassiu així com mos pertoqui anar arribant prenguent un sol d’hivern..., un horabaixa... i a davora... ses egos... pasturant... |
Scripta online > Scripta mallorquina >