Sermó de la Conquista

Bm-1644-6.1

(...)

            El Rey Don Jaume, en el pit del qual, regnave el valor igual ab sa nobblesa y christiandat y vehint-se ja a poc de perdre’s, acudeix al cinch remeis. Y si antes valerós respongué a los pilots com Cristo a los apòstols, are com apòstol acudex a Cristo dient: salvanos perimus. Fonch la sua oració molt devota y sentida. Posa’s el Rey de jonolls ab la vista a los sels, los ulls convertits ab dos fons caudelosas de llàgrimas, y comensa la sua oració d’esta manera:

            — Senyor universal de totes les criatures jo confés que des del meu primer aliento ha cuidat particularment de mi la vostra piadosa providència. Haveu usades en mi tantes misericòrdies que tota la vostra lliberalitat y misericòrdia infinita poria en mi usar-las sens jo merèixer la menor de aquellas. Ja veis que me haveu donat ser Rey de la terra, me haveu senit corona, me haveu alentat el cor en la enpresa de esta ab vostros inpulsos soberanos, la qual he enpresa sols per a servir-vos y dilatar la vostra glòria, y fixar los estendarts reals de vostra fe cristiana, y alliberar los vostros cristians de tants rigors com cadel dia reben de los bàrbaros maometanos inimichs vostros. Ara Senyor meu, criador meu, Redemptor meu, Aspiu in me et miserere mei, mirau el transe en què estam posats, mirau Senyor la nostra pena, reparau en la pèrdida de tants qui per vostro amor enprengueren aquest lance. Si nos pecats, Senyor, han de portar esta pena, aquí som jo que la rebré ab grandíssim gust de vostra mà onipotent. No patèscan tantas vidas, no naufrègan totas ab vostra sanch preciosíssima, y axí Senyor per aquexa sanc y per esser vós qui sou, apiadau-vos de nosaltres. Vós qui sou el duenyo universal de totes las criatures, manau an aquex mar tan bravo que·s sovigin domine galiano primus. Recordau-vos dels beneficis que me haveu fets, recordau-vos que vós sou la pedra del refugi y el port sigur de las borrascas, particularment de aquells qui en vós confían y que per vós patexen enprenint las àrduas enpresas. Y vós, soberana Santa Maria, Mare de Misericòrdia, aqueducto per hont pàssan totas las gràcias que reben los mortals de la mà poderosa del vòstron fill unigènit, amparau-nos! Socorreu-nos! Y ab vostra intercessió no·m dexeu en aquest lance, puis vós sou el nort, la estrella del mar, ab amparo de pecadors y mara piadosa de tots.

(...)

Comments