Sebastià Marquès “de sa Portella”: A Jesucrist

Bm-1860*a-2.1


        Á Jesucrist

 

       Cuant el Pare Etèrn pensá

de creá ‘l mon ufanós

y hòmus per habitadós,

amb el Fill s’ acunseyá.

El Pare va prupusá

que serien pecadós;

però son Fill amurós

per fiança se pusá.

 

       Afiançat, pues, quedá

Jesucrist Deu vertadé.

Adam ja fònch es primé

qui s’ escala cumençá;

y de les hòres ensá

pecam y turnam pecá.

Aquesta custum deixá

a tots plegats mus cunvé.

 

       Vinguda l ‘hòra ‘dicada

Jesucrist se va encarná,

y a llum el mus va duná

aquella Vèrge sagrada,

qu’ hòmu ja may l’ ha tucada

y que ‘s pura é inmaculada:

l’ òbra quedá cumençada

cuant l’ angel la saludá.

 

       La nit santa de Nadal

la llum del mon va vení,

y va pendre, per murí,

còm nòltrus, vida murtal

per curarmus d’ aquell mal;

y tuthòm, en general,

té còses qu’ agrahirlí.

 

       Trenta tres anys va habitá

en mitx de lus pecadós.

Sacramentat se deixá,

que ja no puría dá

còses qui fossen millós.

 

       Cuant va está Sacramentat,

repetint ses millós còses,

va aná de Pilat a Heròdes

y d’ Heròdes a Pilat;

y despues va essê assutat,

y d’ espines curonat,

y d’ una creu carregat,

y fins que va está enclavat

va fé admirables còses;

y a la creu va partí ròses

fins y tant qu’ hagué espirat. 

Comments