Sebastià Gelabert («Tià de sa Real»): «Criat de casa diguès, lo meu pare ahont està?»

Bm-1768-3


            (...)

         BÀRBARA

Criat de casa diguès,

lo meu pare ahont està?

 

         CRIAT

Senyora, fora se’n va;

si l’ha mester molt, prop ès.

 

         BÀRBARA

Deixa’l discórrer sa via;

per ara no el tenc mester.

 

         CRIAT

Senyora ès fàcil de fer

fer-lo venir, si volia:

jo luego aquí el tendria,

perque el veig dins es carrer.

 

         BÀRBARA

Vine, digues-me, criat,

quines lleis observes, tu?

 

         CRIAT

Senyora, llei de comú:

beure i menjar regalat,

perquè estic millor dinat

dos mil voltes que dejú.

 

         BÀRBARA

¿I no alabes a Déu

qui ès aquell que t’ha creat?

 

         CRIAT

Senyora, mai he mirat

per altre cos si no es meu.

 

         BÀRBARA

Però no saps que hi ha Déu?

 

         CRIAT

Mai he sabut res d’això;

joc, menjar i estar bo:

això és tot es sebre meu.

En tenir devertiment,

bon beure i bon menjar,

bon vestir i bon calçar

i en la butxaca argent

i bon llit per descansar,

ja tenc tot es compliment

ahont desig arribar.

 

         BÀRBARA

Idò tu busques només

viure en el món descansat.

Vaja! ¿No t’han ensenyat

que para a un mal succés?

¿No saps que qui vol estar

en aquest món regalat

després de mort és llançat

a los inferns a cremar?

 

         CRIAT

¿Després de morts diu que van

a los inferns a cremar?

Ell los solen soterrar

i a davall terra estan

i veiam si se mouran,

que s’arriben a corcar.

 

         BÀRBARA

El cos ès qui sepultat

en el món ha de quedar,

però l’ànima ha d’anar

a l’altre món a lograr

el premi que haurà guanyat

al fi per ser judicat

tornarà ressucitar.

 

         CRIAT

Què vol dir, ressucitar?

 

         BÀRBARA

Que de mort tornarà viu.

 

         CRIAT

Senyora, què ès lo que diu?

Jo mai n’hi he vist tornar.

 

         BÀRBARA

No saps que a la fi del món

tots sortirem,

així los bons com los mals,

vius tornarem

per a donar

estret compte de tot quant

vàrem obrar.

De los cels davallarà

lo Redemptor,

Jesucrist, qui morí en creu

per ton amor,

allí vindrà

a judici tota la gent que ha haguda

i hi haurà.

Allà farà sentència el Senyor

molt justament

donant a quiscú premi o càstig

severament:

qui haurà pecat

en un foc que no tendrà fi

serà llençat.

 

         CRIAT

¿I jo també en aquest pas

hi tenc d’esser?

 

         BÀRBARA

Sí, tots quants n’hauran nats.

 

         CRIAT

Ja seran molts, si això ès ver!

 

         BÀRBARA

Veritat ès.

 

         CRIAT

Aquest Senyor qui darà premis,

no em darà res?

 

         BÀRBARA

Ja et donarà si en cos i ànima

l’has alabat,

que són los dons en què lo Senyor

te ha creat.

 

         CRIAT

En cos i ànima, què vol dir ànima?

Vostè, senyora, em tracta

com un infame.

 

         BÀRBARA

Que acàs no tens ànima, tu?

 

         CRIAT

Senyora, no!

¿Qui la m’ha d’haver donada,

no ho sabré jo?

¿Ahont tindré s’ànima jo?

¿Que som catdell[1]?

Jo no tenc més que carn, sang

ossos i pell;

bons, sí, que estan,

que vostè digui que jo tenc

tant d’enciam!

 

         BÀRBARA

Ai, home poc ensenyat

considerè

que alguns medis has mester

per salvar-tè.

Mira que després de mort

viu quedaràs,

però fill de Satanàs.

Si no ets estat cristià,

seràs privat

de veure el cel, que per tu

va esser creat.

 

         CRIAT

Senyora, si és així

tot lo que diu,

jo voldria esser cristià;

però advertiu

que no ho puc creure

fins que de mos propis ulls

m’ho fassen veure.

¿Com creuré jo

que un mort vaja a altra part?

No lliga, això.

 

         BÀRBARA

Com Déu ès tot poderós

tot ho pot fer.

 

         CRIAT

¿Qui ès aquest Déu que vostè diu?

¿Que ès cavaller

o emperador?

 

         BÀRBARA

Ell ès un rei a tots los reis

superior.

Ell ès aquell que ha creat

cel, terra i mar,

i per nòstron amor de los cels

va davallar

a encarnar-sè

per ensenyar-nos vertaderament

la santa Fe.

En quant homo morigué

en creu clavat

per a deslliurar-nos de l’infern

i del pecat:

qui el servirà

la glòria eternament

posseirà.

 

         CRIAT

Senyora, i si jo acàs

lo vull servir,

¿de quina manera deuria

prosseir?

 

         BÀRBARA

Humiliar-tè

a confessar tots los misteris

de la Fee,

però t’has de baptizar,

que sens este sagrament

ningú es pot salvar;

a més d’això, diligència

en fer oració, dijunis

i penitència.

 

         CRIAT

Senyora, mal serà de fer

el dejunar;

jo no hi ha cosa que em don gust,

sinó es menjar,

i llevar-ló’m,

ja seria un bon bordell

anar pel món.

I penitència què cosa ès?

 

         BÀRBARA

Passar treball.

 

         CRIAT

No he menester jo tal ofici;

mudem de rall

pues treballar

una gran confusió em ve a causa.

Penitència, no en faré,

jo ja ho propòs,

perquè es treballar no ès convenient

an es meu cos.

I, així, si no el puc servir

d’altra manera,

dejunant jo no el serviré;

això m’altera.

Jo estim més un bon dinar

que tot això.

No pot esser res de bo

seguir tal Déu

que quantre del cos meu

haja d’anar;

llevant-li es beure i menjar

jo no viuria,

i un pic que mort seria,

adiós, món!

I los regalos, qui són

de mi amats,

ja serien acabats;

no vull això.

Un Déu que don què menjar,

aquest serviria jo.

 

         BÀRBARA

Però Déu tot poderós

és qui nos dóna menjar.

 

         CRIAT

No deis que han de dejunar?

¿Tants de modos de cantar

en un mateix temps feis vós?

 

         BÀRBARA

No pots beure ni menjar

sens la sua voluntat.

 

         CRIAT

Que acàs me tendrà format?

A govern puga bastar

com ell no em farà aturar

perquè mai m’ha comandat.

Aquesta voldria veure!

Senyor qui no em dol mandar

i que em volgués aturar

tant de menjar com de beure

i que jo hi pogués bastar:

ja seria mal de creure!

                      (...)



[1] Restituïm catdell, forma que apareix al manuscrit, per capdell, forma que oferia l’editor. 

Comments