Bm-1692-2 Los qui tenen Dins son pit amór Y tenen temór De Deu Jesucrist; Que contemplen Jesus entre penas Lligat en cadenas Ab lo cor molt trist.
Si mirám Jesus en lo hort Fonch torment tan fort Que arribá á suar. Sanc y aygua Son cos derramava La terra regava Com si va postrar.
Cuant Judes Entregarlo volgué Com home de bé El va saludar. Un besó De pau li donava Y com lo dexava El varen lligar.
Cuant á casa De Annás lo portaven Molt lo atropellaven Com si fos jument. Bufetada Tan gran li donaren Que lo inclinaren En terra jaent.
Cuant Pilat Lo feu assotar ¿Quí pot esplicar Un dolor tan fort? Desmayát Per la sanch anave La forsa faltave Com si ja fos mort.
El qui está En la soledat Y viu apartát De la sua gent, Aquest pás Li done el Senyor Qu’ el tenga en son cor Y en lo enteminent.
Y si pateix Ninguna agonía Ó tè malaltía En un llit postrat. Son conort Es la sanch preciosa Y Maria plorosa De la pietat.
Si major Consol vol tenir Desitjant morir Y mór per amor. Si está ausent De la cosa amada, Está conformada Sempre ab lo Señor.
De espines Va á ser coronat, Son cap penetrat Fins á n’ el servell. A cañades Lo desfiguraren Com Rey lo tractaren Burlanse de èll.
Compasiu Pilat se mogué Y no li tragué, Ses mans se rentá. Condenántlo A ser enclavat Lo jutge malvat Sentencia firmá!
Cuant la vila Va havér cercada Y creu aportada El crucificaren. El seu cós Descubert estava Per terra fregava Cuant el rosegaren.
Ab dolór Beure demaná Y lo que alcansá Fonch fel y vinagre. Y ja mort El costat li obriren, Ab llansa el feriren, Ferida molt ágre.
¡Qué torment Tan fort sentiría La verge María Al peu de la creu! Contemplant Lo seu fill preciós Mort tan dolorós Ver home y ver Deu!
Si postrats A María acudim Y mos penedim De haver pecát, El perdó Ens alcansará Y el cel mos dará Qui es tan desitjat. |
Scripta online > Scripta mallorquina >