Reginald Frau: Passió de Crist

Bm-1692-2


     Los qui tenen

  Dins son pit amór

  Y tenen temór

  De Deu Jesucrist;

  Que contemplen

  Jesus entre penas

  Lligat en cadenas

  Ab lo cor molt trist.

 

     Si mirám

  Jesus en lo hort

  Fonch torment tan fort

  Que arribá á suar.

  Sanc y aygua

  Son cos derramava

  La terra regava

  Com si va postrar.

 

     Cuant Judes

  Entregarlo volgué

  Com home de bé

  El va saludar.

  Un besó

  De pau li donava

  Y com lo dexava

  El varen lligar.

 

     Cuant á casa

  De Annás lo portaven

  Molt lo atropellaven

  Com si fos jument.

  Bufetada

  Tan gran li donaren

  Que lo inclinaren

  En terra jaent.

 

     Cuant Pilat

  Lo feu assotar

  ¿Quí pot esplicar

  Un dolor tan fort?

  Desmayát

  Per la sanch anave

  La forsa faltave

  Com si ja fos mort.

 

     El qui está

  En la soledat

  Y viu apartát

  De la sua gent,

  Aquest pás

  Li done el Senyor

  Qu’ el tenga en son cor

  Y en lo enteminent.

 

     Y si pateix

  Ninguna agonía

  Ó tè malaltía

  En un llit postrat.

  Son conort

  Es la sanch preciosa

  Y Maria plorosa

  De la pietat.

 

     Si major

  Consol vol tenir

  Desitjant morir

  Y mór per amor.

  Si está ausent

  De la cosa amada,

  Está conformada

  Sempre ab lo Señor.

 

     De espines

  Va á ser coronat,

  Son cap penetrat

  Fins á n’ el servell.

  A cañades

  Lo desfiguraren

  Com Rey lo tractaren

  Burlanse de èll.

 

     Compasiu

  Pilat se mogué

  Y no li tragué,

  Ses mans se rentá.

  Condenántlo

  A ser enclavat

  Lo jutge malvat

  Sentencia firmá!

 

     Cuant la vila

  Va havér cercada

  Y creu aportada

  El crucificaren.

  El seu cós

  Descubert estava

  Per terra fregava

  Cuant el rosegaren.

 

     Ab dolór

  Beure demaná

  Y lo que alcansá

  Fonch fel y vinagre.

  Y ja mort

  El costat li obriren,

  Ab llansa el feriren,

  Ferida molt ágre.

 

     ¡Qué torment

  Tan fort sentiría

  La verge María

  Al peu de la creu!

  Contemplant

  Lo seu fill preciós

  Mort tan dolorós

  Ver home y ver Deu!

 

     Si postrats

  A María acudim

  Y mos penedim

  De haver pecát,

  El perdó

  Ens alcansará

  Y el cel mos dará

  Qui es tan desitjat.     

Comments