Ramon Llull: Tractat d’astronomia

Bm-1297-9.2

                a)

De Aries

             Aries es signe a lo qual as comparade la complehsió del foch, qui as calt e sach, la qual complacció del foch significam per .B. Calt es per sa propia callor, e as sac per le secatat que le tera li done. No anperó que Aries sia calt ne sach an se assencia ni natura, mas que a natura a montiplicar al foch sa qualor e sacor, en qant lo cel a natura de influir sa vertut en los corsses sajús; axí con lo sol, qui a natura e vertut a moltiplicar al foc sa calor ab sa rasplandor e luor, qui as samblant a le luor del foch.

            Aries ab sa calor montiplica les calors sajús e dastruu las fradors, e ab se sacor montiplica les sacors sajús e consuma les umiditats. E daym que a calor e sacor, per so cor le sua natura e virtut a major concordanse ab lo foc que ab altre alement; e per asó, con algune planeta está an le cassa de N’Aries, es fet judici segons la complació d’en Arias e de aquella planeta.

            Arias es dihornal. E as dit que as diurnal, per so car le sua propia nature e vartut a major concordanse ab lo dia que ab le nit. E per aysó dien los stronomians que los homens qui nexen de dias en le costallació de N’Arias, son pus colerics que aquells qui nexen de nits, e an per Aries mes de virtut de dies que da nit.

            Arias es masculí. So as a seber, que la sua natura e virtut, la qual ha per si matex, a major concordansa ab los corssos sajús qui sson masculins, que ab los famanins. E per aysó qui nex an le constillació d’en Aries es pus estruch an les cossas masculines que famanines. E si as consabut en la sua costalleció, es per natura dispost a esser mascle, si, doncs, no as anpatxade la natura de N’Aries per algune planeta qui sia ab el conjunta, qui sia contra sa complacció, així con Venus e le Luna, qui an natura per le qual son angenrats los corsos famanins, qui sagons comparació son mes de la conplecció de la aygo que del foch.

            Aries es movable. E as dit que as movable per so car a major concordanse ab los corses sajús per moviment d’els que per lur star. E per aysó, con los homens son an le costellació de Arias angenrats o nats, son pus laugers e coren mes que altres qui sian nats an Taurus. Enperó mayns dura so que fan, que so que fan los homens qui son anganrats o nats an le costelleció de Taurus; anperó pus tost acaben so que fan, que aquells de Taurus.

(...)

 

             b)

De Luna

             Luna es da la complecció de l’ayga, qui es freda e umida, e as bone e malle, e famenine, e as de la nit, e a l’argent e los diluns, e as done d’En Canser, e fa son cors an .xxvij. dias e .viij. ores.

            So per que los astronomians dian que la Lune as bone e malle, as majorment per so car pran e cul enaxí an se spera les influencias qui venan dasús sajús, con fa l’astiu les maduracions de los fruyts dels abras. E con la Lune done bone influencia as bone, axí con lo talament dels abras, e an podar les viyas an le Lune vella, en qui as bon talament e mal an le Lune nove; e axí con los homens qui caen da guota sagons lunió, e alguns falcons qui an hune L'une no vollen cassar e son bons an altre; e aysó matex dal forment, qui an tal lunió porá esar sambrat, que·s pervertirá an sisania, qui as juy, e l’ordi an avena. E aysó matex de les fanbras qui an sanc, e de les sagnies, e de los navaguaments dels homens, e anexí de les altres cossas samblants a aquestes, axí con da pluges e vents, e los cranchs, qui son buyits an le Lune vella. E per aysó diu hom que lla Lune as bone per une manera e as malle per altra. E les propiatats e natures que dites avem de la Lune no son totes suas formalment, mas que las liura sajús als alements en la spera del foc per stint e apatit natural d’els e de lurs alementats, segons que pran aqueles propiatats formalment dels signes e de les altres planetes.

            Dian ancare que la Lune as malla sagons que as causa da fleuma, qui as frade e umide, e as malle complacció, per so con fa los omens masa grossos e grasses, parerossas e da poc anginy e moviment, e los fa masa dormir, escupir e tusir, e no done tan bo apatit a manjar, ne fa tan be santir las çabors e odors de les viandes, con fan les altres planetes.

(...)

Comments