Rafel Rapó, «Diàlogo per celebrar les festas del Rey D. Carlos segon ab Done Maria Lluïssa de Borbon»

Bm-1680-3.1


(...)     

            MARQUÈS

Per haver-nos de pertir

per donar esta enbexade,

ab mi feràs la jornade,

ab mi hauràs de venir,

aguarde’t un poc aquí,

que jo torn encontinent.

 

            FÀBIO

Estic, pues, obedient,

quant vingue en troberà ací,

ay, mossèn, que·stic tot content

d’enar en l’amo meu,

que allà venen s’aygüerdent

demetí, fresca en neu.

Ja·à molt tems que jo sentí

contar de Franse elebanses,

que·y·à vellanes y panses,

per los carrers venen vi.

Ay, més que content me’n vax

y estic ple de alegria!

Allà beuré malvasie

fins que·stiga eseciat,

allà donen es tebac

y el fan bo de Bresil,

qui per el cos és més sutil,

per un sou donen un mas;

diu que(·a) le gent més buide

fa tornar tonto el tebac,

voldrie tenir-ne un sac

per ellergar-me la vida.

Madrit és molt bona terra,

però venen quan·i·à,

y a mi m’an dit que ellà

bauré vi ab un(a) gerre,

aygüerdent a le tirete,

casi sempre a curricà,

y ací de une tessete

pac mitx reyal chestellà;

y allà per celeb(r)ar

torneré, sí (...)

perquè sempre beuré vi

y sempre pendré tebac.

Som lacayo molt audàs

y tinc velor qui descipe

y per buydar une pipe

som l’ome més pertinàs;

puys que·l tems en dóne lloc,

vuy pendre une pipade

per comensar le jornade,

qui·n durie un poc de foc?

 

Sale el Diable ab un tió de foc.

 

O diable infernal!,

qui t’à fet venir assí?

Ve-te’n prest devant de mi,

ve-te’n de tot mon corral.

Que havia jo de mest(er)

de posar-me a tebecar,

si me havia de portar

foc aqueix gran Llucifer?

Ab renúntie ve-te’n prest,

ajudau-me Sant Antoni,

aduys-vos-ne equest dimoni,

que jo foc no n’é mest(er)!

 

            DIABLE

Are estaves tant content

de haver d’enar a France;

jas, beu aquexe aygüerdent,

menje vellanes y panses,

em diràs la veritat

de lo que·t demeneré.

 

            FÀBIO

Sí, amic, jo t’ó diré,

puys que m’às tot retgirat.

 

            DIABLE

Per posar confusió

me ha enviat Lucifer

y lo primer qu·é de fer

és a tu dar-te un gipó.

 

Pega-li y Fàbio se’n va etomiritsat

 

            DIABLE

Amic som de Llucifer,

de aquell perregàs de estable,

y ja que·n som fet diable,

de diable tinc de fer.

Tinch de deu mil añys enjús

y no crec que ningú m’engañy

perquè com diu un refrañy:

«per ca vell no·y·à cus cus».

Tinch ordida une meranie,

jo per esta infantilla

qui té care de monilla,

tinc de perdre tote Españe;

y puys sebeu que les dones

de mal no tenen límit

per fer caure tots los hòmens

en mans del mal sperit

y quant a mi en falten trases

per guefar algun aucell,

elles an mil enberazos

el fan beure en es ribell.

Per posar confusió

a une certa ciutat

en trobave enberessat,

no sebia com fer-m’ó;

vatx enar a una velle

qui tenia norante añys

y elle, ab sos engañys,

le cremà sens tenir lleña.

Per tentar una donsella,

qui estave ben inclinade,

velgué’m exe vegade

y féu-le caure le velle.

Encantadora sirena

és la dona sens tremoya;

une done perdé Troya,

Troya es perdé per Elena.

Dalide, bultade y belle,

es posà gran vermelló

y es flauget de Sansó

tant prest va filar per elle.

Així la done ordene

des de aquell tems tan entic.

Inglaterra el rey Enric

perdé per Anne Bolena.

Jo no trop res imposible

quant une done eu vol fer,

més males vénen (a) esser

que·l diable més terrible.

Al fin elles són broquer

del diable, com tinc dit.

Per contentar Llucifer

velleran dies y nits.

Mil trasses tinc jo ordidas

per desfer dit metrimoni

y, si no·y baste al dimoni,

ja·y besteran ses amigas.

 

Sale lo Àngel ab le espase/desenbeynade.

 

            ÀNGEL

Què pretens, mal sperit?,

puys vas bremulant en va.

El casement en mi està

y de Déu està ordit.

Que no·t baste lo que·t daren

quant te llensaren del Cel?

A tu y tots los de Jusbel

fins a l’infern vos tencaren.

Comments