Bm-1680-3.1 (...) MARQUÈS Per haver-nos de pertir per donar esta enbexade, ab mi feràs la jornade, ab mi hauràs de venir, aguarde’t un poc aquí, que jo torn encontinent.
FÀBIO Estic, pues, obedient, quant vingue en troberà ací, ay, mossèn, que·stic tot content d’enar en l’amo meu, que allà venen s’aygüerdent demetí, fresca en neu. Ja·à molt tems que jo sentí contar de Franse elebanses, que·y·à vellanes y panses, per los carrers venen vi. Ay, més que content me’n vax y estic ple de alegria! Allà beuré malvasie fins que·stiga eseciat, allà donen es tebac y el fan bo de Bresil, qui per el cos és més sutil, per un sou donen un mas; diu que(·a) le gent més buide fa tornar tonto el tebac, voldrie tenir-ne un sac per ellergar-me la vida. Madrit és molt bona terra, però venen quan·i·à, y a mi m’an dit que ellà bauré vi ab un(a) gerre, aygüerdent a le tirete, casi sempre a curricà, y ací de une tessete pac mitx reyal chestellà; y allà per celeb(r)ar torneré, sí (...) perquè sempre beuré vi y sempre pendré tebac. Som lacayo molt audàs y tinc velor qui descipe y per buydar une pipe som l’ome més pertinàs; puys que·l tems en dóne lloc, vuy pendre une pipade per comensar le jornade, qui·n durie un poc de foc?
Sale el Diable ab un tió de foc.
O diable infernal!, qui t’à fet venir assí? Ve-te’n prest devant de mi, ve-te’n de tot mon corral. Que havia jo de mest(er) de posar-me a tebecar, si me havia de portar foc aqueix gran Llucifer? Ab renúntie ve-te’n prest, ajudau-me Sant Antoni, aduys-vos-ne equest dimoni, que jo foc no n’é mest(er)!
DIABLE Are estaves tant content de haver d’enar a France; jas, beu aquexe aygüerdent, menje vellanes y panses, em diràs la veritat de lo que·t demeneré.
FÀBIO Sí, amic, jo t’ó diré, puys que m’às tot retgirat.
DIABLE Per posar confusió me ha enviat Lucifer y lo primer qu·é de fer és a tu dar-te un gipó.
Pega-li y Fàbio se’n va etomiritsat
DIABLE Amic som de Llucifer, de aquell perregàs de estable, y ja que·n som fet diable, de diable tinc de fer. Tinch de deu mil añys enjús y no crec que ningú m’engañy perquè com diu un refrañy: «per ca vell no·y·à cus cus». Tinch ordida une meranie, jo per esta infantilla qui té care de monilla, tinc de perdre tote Españe; y puys sebeu que les dones de mal no tenen límit per fer caure tots los hòmens en mans del mal sperit y quant a mi en falten trases per guefar algun aucell, elles an mil enberazos el fan beure en es ribell. Per posar confusió a une certa ciutat en trobave enberessat, no sebia com fer-m’ó; vatx enar a una velle qui tenia norante añys y elle, ab sos engañys, le cremà sens tenir lleña. Per tentar una donsella, qui estave ben inclinade, velgué’m exe vegade y féu-le caure le velle. Encantadora sirena és la dona sens tremoya; une done perdé Troya, Troya es perdé per Elena. Dalide, bultade y belle, es posà gran vermelló y es flauget de Sansó tant prest va filar per elle. Així la done ordene des de aquell tems tan entic. Inglaterra el rey Enric perdé per Anne Bolena. Jo no trop res imposible quant une done eu vol fer, més males vénen (a) esser que·l diable més terrible. Al fin elles són broquer del diable, com tinc dit. Per contentar Llucifer velleran dies y nits. Mil trasses tinc jo ordidas per desfer dit metrimoni y, si no·y baste al dimoni, ja·y besteran ses amigas.
Sale lo Àngel ab le espase/desenbeynade.
ÀNGEL Què pretens, mal sperit?, puys vas bremulant en va. El casement en mi està y de Déu està ordit. Que no·t baste lo que·t daren quant te llensaren del Cel? A tu y tots los de Jusbel fins a l’infern vos tencaren. |
Scripta online > Scripta mallorquina >