Rafel Oliver: Perills del festejar

Bm-1860-6.1


           Moltas preocupacions, germanets meus, hey ha que destruir ó desvanexer per reduir á bon terme el festetjar; ho próvan sas encontradas opinions d’homos eminents en lletras y virtuts, qui uns son de parer qu’ estan en tant de perill els joves devora s’ al·lota que los parex necessari casarlos antes de mirarla; perque diuen, (y casi sempre endevinan) que s’ estopa ran des fôc s’ encen. Altres asseguran que ‘l festetjar no es mèdi segur de conexerse, perque sa passió lléva ‘l conexement; y qui no té s’ enteniment assentat no veu res á sen endret, tot eu veu daurat... y els babais creuen que sas al·lotas ab so front lluent son unas perlas ó diamants vertaders. Y axi convendria molt á tots els jóves qui volen prender estat, sabrer que no és or tot lo que lluu en aquest món de falsas y enganadoras apariencias y d’ embusterias vertaderas, y que sa llauna nóva que casi no val res, lluu mes de vegadas que sa plata veya, qu’ es d’ un vertader y gran valor. Molt natural y fácil es s’ exémple de sa llauna y de sa plata, per fer veurer ben al viu á tots els fadrins discrets es perill qu’ hay ha, de caurer devall sa llósa, si miran es front de sas al·lotas de part de fora... si los miran sa clenxa pentinada de fresc... ¡ja treuria mes á cualsevol fadri colgarse dejorn, que anar á festetjar tant á lo beneit!

          Emb aquesta casta de festetjar estic conforme ab sos confessórs rigurosos, qui no volen absoldrer á tals enamorats, ni á sas mares qui ‘ls ó comportan. No vuy dir que sas al·lotas, no hajan de ser estiradas, netas, y ben paregudas; sino qu’ han de tenir mes cuidado de ser instruidas, virtuosas, prudents y castas, que de ser curras y anar molt ataviadas; perque aquests adornos de s’ ánima son els profitosos per ellas y per els seus marits. Son els qui forman sa felicidad de sas familias, sa gloria de sas nacions, y umplen el cel de ditxosos benaventurats; ...mentras sas hermosuras des cós, que cautivan els sentits materials, no produexen sino engans, desgracias, sentiments, miserias humanas, y sa condemnació eterna.

           Els enamorats qui miran si s’ al·lota té es cós prim, es peu pètit, o si té bona coha, y no miran si te vertadera instrucció y bona criansa, son tant bâmbols, com seria un comprador de mel·las, qui mirás y tornás mirar si son fluxas, fortas ó llisas de cloveya; y no pensás á mirar si tenen bassó. ¡Per axô, germans meus, ni ha tants qui ‘s troban emb’ un niu buit... vuy dir, ab una dona tráva, qui no sab fer sópas, qui no sab cosir ni rentar, ni té tranc á bolcar sa criatura, y gracias á Deu, si no té trabays pitjórs, qui li umplen es cor d’ amargura fins en es punt de veurerley el públic estampada á sa cara y que li surt per demunt es cap, emb’ un escandol de tot es poble...

       Sí, jovenets y jovenetas, jo no vos parexeré á primera vista tant rigurós com molts de confessors y predicadors, qui equivocadament semblan, y vos pensau qu’ estan per sistema contra ‘l festetjar. Pero en realidat, no sen táya trôs, no se dona passa dreta, en sa jovenèya del dia. Sas reglas de bona criansa, y es temor de Deu s’ han perdut en aquesta matèria... Sas mares y sas fias, sas fias y sas mares, totas, totas van tôrtas...

           Y es tanta sa materia d’ aquest sermó, que demanaria no un discurs, sino tota una corema de sermons per dir tot lo qu’ hey ha que dir, y no s’ apuraria sa materia.

(...)

Comments