Rafel Ginard: Carta a Guillem Colom

Bm-1950-4


            Ave Maria Puríssima

 

            Sr. D. Guillem Colom

            Sóller

 

            [Llucmajor] 23, agost, 1950.

 

            Estimat amic: vos fas a Sóller, per les festes de Sant Bartomeu. Aposta, us escric a Sóller. Vull que tengueu una còpia de la carta escrita, i no enviada, a Mn. Castanyer. Aquest senyor, emparat en la seva bogeria, a qualsevol hora, pot moure’m qüestions i donar-me altres disgusts. Els meus amics convé que estiguin ben informats, perquè la cosa és greu i, així, amb més facilitat, no podran defensar-me dels atacs d’un irresponsable que, irresponsable i tot, m’ha fet molt de mal. Perquè la garrotada d’un boig pot xapar el cap lo mateix que la garrotada d’un home de seny. I la calúmnia és bona de posar i és molt difícil d’esvair. «Qui sap? Per ventura hi ha qualque cosa! Un en veu tantes!» Són boires de dubte que, gairebé sempre, queden, flotant, sobre el calumniat. I més, si el calumniador, ningú el crida a l’ordre, per temor d’exacerbar-lo, i el calumniador té molts de moments en què raona amb tota lucidesa.

         Voldria enganyar-me, però jo crec que la cosa se repetirà. La seva mania persecutòria està canalitzada cap a mi. Per ventura, perquè no vaig voler parlar elogiosament —jo no volia trair la meva consciència literària— dels seus versos, els quals per dissort meva, no me varen plaure. Aquella petita ferida que jo, complint un deure, pareix que li vaig fer, se veu que ha anat covant i li ha infectat tot l’organisme espiritual. I per més que els meus humils escrits tenguin la seva fisonomia pròpia —com la tenen les pintures i les obres d’art, si el seu autor té personalitat— perquè, bona o dolenta, la meva persona i manera d’esser, s’encarna en els meus escrits, jo no estranyaria gens que Mn. Castanyer, en tornar veure quelcom meu, no repetís l’escena. Dels boigs que no ho pareixen, Déu me n’alliberi, que dels boigs declarats, prou que me’n guardaré jo. Afm. amic,

 

                                                                                                                                          P. R. Ginard Bauçà. 

Comments